BioArquitectura, EcoArquitectura, Bioconstrucció, Bioclimàtica, Geobiologia, Arquitectura, Tàpia, Terra, Salut, Consciència, Natura, BTC, Persones, Hàbitat, Eficiència Energètica, Materials, Vida...
xarxes socials
  • Inici
  • Contacte
  • Currículum
  • Serveis professionals
  • AGENTA activitats
  • Parlem d'Arquitectura
  • LOCALITZADOR D'OBRES
  • Coohabitatges Can Bofill a Collserola
  • Habitatge La Serra de Sant Ferriol
  • Habitatge eficient al Penedès
  • Habitatge de palla August
  • Celler a Mas Martinet
  • Obra per a Celler-restaurant
  • Porxada Masia Bernador
  • Rehabilitació integral Masia
  • Torre Xoriguer Cap de Creus
  • Habitatge al Penedès amb BTC
  • Forn de volta
  • Torre Nidificació Xoriguer
  • Rehabilitació de Coberta a La Masia Les Vinyes
  • Rehabilitació de coberta de Masia a Les Vinyes Xiques
  • CasAlou amb ceràmica, calç i fusta laminada
  • Ampliació de Masia amb murs de pneumàtics i coberta de fusta
  • Col·laboració de Mur de Tàpia a Albelda
  • Celler Venus La Universal, fusta, palla i terra
  • Celler d'envelliment de vins a Falset amb murs ciclopi de calç i volta catalana
  • Casa unifamiliar de Tàpia a Bellcaire
  • Mur de Tàpia per a celler al Priorat
  • Loft rural a Alpens
  • Turisme rural Masia Anfruns
  • Habitatge a Montmell, murs de BTC i Tàpia
  • Rehabilitació Integral Masia a Alpens amb pedra i calç
  • Porxada a Perafita
  • Col·laboració Torre Cargol, mur de Tàpia
  • Turisme Rural Masia Xuriguera
  • Rehabilitació a Campdevànol
  • Projectes amb la Xarxa
    • Rehabilitació integral de Masia Can Bosc amb BTC
    • Col·laboració en habiatge de Tàpia a Casserrres
    • Col·laboració de Tàpia a casa Vilaret
    • Casa unifamiliar a Arbúcies
    • Habitatge de Tàpia a Martorelles
    • Turisme Rural Can Puig
    • Turisme Rural Ardericó, murs de Tàpia
    • Escola Waldorf a Vallgorguina
    • Banys Públics a Sant Boi de LLobregat
    • Escola Bressol Pública, murs i cúpules e BTC i mur de Tàpia
    • Caseta Fotovoltàica
    • Casa Masovers, murs portants de BTC
    • Banys a Maçanet de la Selva, volta de canó projectada amb terra i calç
    • Dipòsit d'aigües pluvials
  • Salut i Hàbitat
  • Materials Naturals
    • Aïllaments Naturals
    • La Terra
    • La Pedra
    • La Calç
    • La Fusta
    • El Bambú
    • La Palla
    • Olis i Pintures
    • No recomenats >
      • Formigó Armat
      • PVC
      • Pintures
      • Teles Asfàltiques
  • Sistemes Constructius
    • Murs i/o parets de càrrega
    • Estructura de Fusta
    • La Tàpia
    • L'arc
    • Coberta enjardinada
    • La Volta Catalana
    • Les Cúpules
  • Fonts d'Energia Neta
  • Videos
    • Vídeos BioArquitectura & Bioconstrucció
    • Vídeos Xarxa Ecoarquitectura
    • Vídeos de la Red
  • #expoTerra
  • Esdeveniments en fires i jornades
    • Congrés-Fira Fusta a VIc
    • VII Fira a Balaguer
    • Premis construcció14
    • Graus 2013
    • Jornades Masies + Sostenibles 2013
    • Fira Ecoviure 2013
    • Fira de Tàrrega 2013
    • Fira de la Terra 2013
    • Taller amb nens i nenes 2013
    • Fira Ecoviure 2012
    • Fira Natura 2012
    • Premis BAM 2012
    • Construmat 2011
    • Premis Ecoviure 2010
    • Graus 2009
    • Biocultura 2009
  • Mandales
  • La Xarxa Ecoarquitectura
  • Publicacions
    • Premsa i reportatges
    • Amb la Xarxa Ecoarquitectura >
      • Premsa escrita
      • Dígital
  • Notícies
  • Links

LA VOLTA

Imagen
La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes. La seva geometria pot ser amb simple o amb doble curvatura. Els materials de construcció poden ser: cairons formant dovelles, pedra, totxos o maons, amb un material aglomerant o morter.

En la Història de l'Arquitectura, les voltes tingueren un paper preeminent que han perdut amb la generalització de les tècniques i materials de construcció moderns: primer el ferro i després el formigó armat.

Amb aquest sistema s'aconssegueixen cobrir importants llums amb poc material, fent´lo així amb un sistema totalment eficient i sostenible. En les parts de la volta també hi em de integrari els envans  superiors o reomplerts del ronyons, les quals ens garanteixen l'estabilització d'aquest sistema ja que la ceràmica no suporta bé la tracció dels esforços.

Els tipus més coneguts de voltes són:
  • La volta de canó de forma cilíndrica (simple curvatura), emprada en l'Arquitectura Romana i Romànica.
  • La volta d'aresta, formada per la intersecció de dos voltes de canó o cilíndriques.
  • En l'arquitectura gòtica, les voltes per aresta es formen per la intersecció de voltes apuntades o ogivals, es a dir, la directriu de cada volta són sengles arcs apuntats en el bell mig de la volta o generatriu més alta.
  • La cúpula o volta esfèrica (doble curvatura), és una esfera per l'interior. Fou emprada en l'Arquitectura Bizantina i del Renaixement.
  • La volta vaïda (doble curvatura) es formada per una generatriu circular que es desplaça sobre una directriu també circular, mantenint el seu pla en la mateixa orientació.
  • La volta catalana o de maó de pla es realitza disposant els maons per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran formada pel llarg i el través del maó, la qual cosa fa que sigui molt més lleugera que les voltes construïdes amb altres mètodes o sistemes constructius. Geomètricament és una volta cilíndrica amb l'arc directriu molt rebaixat, o una volta vaïda amb arc generatriu i l'arc directriu rebaixats.
La volta catalana o de maó de pla, és una tècnica de construcció tradicional catalana. Consisteix a cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes. Aquesta tècnica, si l'espai a cobrir no era massa ample o els paletes eren prou hàbils, permetia construir sense cindri i amb una certa rapidesa fet que, entre altres, motivà que fos àmpliament utilitzada. Amb volta catalana es cobria, amb una sola llum, el sostre de les plantes baixes dels masos i de les construccions urbanes populars com les cases de cós, etc. A partir del segle XIX es va aplicar a les construccions nobles dels eixamples de l'època de la industrialització com l'Eixample Cerdà de Barcelona.
ConstruccióPer a fer un sostre o una escala o per cobrir espais entre arcades o parets, etc., es fa un primer full amb rajola o maons fins col·locats amb guix, a sobre es disposen un o més fulls de maons i morter de ciment, això fa que sigui molt més lleugera que les voltes construïdes amb altres sistemes. Normalment es feia amb un cindri prim que es desplaçava o molt freqüentment sense cindri, ja que el guix té un adormiment tant ràpid que permet posar un maó al costat de l'altre tot fent que s'aguantin entre ells fent innecessari el cindri o qualsevol tipus d'estructura de fusta.
Sostre de volta catalana en una casa d'un cos al barri de Sarrià, BarcelonaCobertes amb volta catalana al sostre de les naus industrials del Vapor Aymerich, Amat i Jover (Terrassa)L'habilitat dels paletes era el factor decisiu en la construcció de voltes de maó de pla ja que la llum de la volta solia estar al voltant dels 20 a 30 pams és a dir entre 4 i 6 metres, ja que 1 pam de Barcelona és igual a 19,43 cm, i la seva santanella era d'entre un o dos pams, depenent de l'habilitat del paleta esmentada.

Classificació en funció de la seva forma:
Simples
  • Plana, que està definida per una o més superfícies planes encara que constructiva i mecanicament es comporten de forma anàloga a les quals tenen directriu corba.
  • Cilíndrica. És la qual normalment es denomina "de canó". Té gran senzillesa i resulta del desplaçament d'un arc directriu al llac d'un eix horitzontal que passa pel centre de la línia d'arrencada i cobreix un espai de planta rectangular. Si l'eix és oblic es denomina "de canó oblic", i si l'eix és corb es denomina "torica". Les arrencades de la volta cilíndrica descansen sobre murs paral·lels als quals transmet càrregues i al ser aquestes inclinades, generen embranzides que són contrarestats amb contraforts amatents en els murs amb regularitat d'intervals . En cada plànol format per aquests contraforts s'executa un arc fajó realitzat en material de major qualitat, per a evitar que l'element treballi a flexió, que seria un fet no desitjable.
  • Cònica. La seva superfície ve engendrada per una recta que passa per un punt fix i es recolza en els infinits punts d'una corba directriu, podent ser d'eix horitzontal (denominades "de trompa"), o bé d'eix vertical (pròpiament, les "còniques")
  • De revolució o doble curvatura. Sota la denominació de cúpules, són el resultat de la rotació al voltant d'un eix vertical d'una porció d'arc que genera una superfície de doble curvatura, una en sentit horitzontal i altra en vertical. En funció de la curvatura es diferencien en esfèriques (girant un arc de mig punt engendrant mitja esfera), les apuntades (si triem un arc apuntat com generatriu) i les rebaixades (si l'arc que prenem és rebaixat).
Sota la denominació de "cúpula" o "de revolució" també trobem:
  • Volta bufada, també anomenada de vela o de mocador. És aquella que s'obté per la intersecció d'una cúpula esfèrica amb els quatre plànols verticals que delimiten la planta quadrada inscrita en la circumferència base de la cúpula. Les càrregues es transmeten des de la superfície cap a quatre suports aïllats. És apropiada per cobrir espais quadrats.
  • Volta segmental o de petxina. Formen un triangle esfèric que serveix per al suport de l'anell de base de la cúpula, actuant d'enllaç entre aquest i els arcs torals que la suporten.
CompostesSón les engendrades per la intersecció i barreja de diverses simples, estant l'intradós format per diferents superfícies. Les més importants són les resultants de la intersecció de dues voltes de canó.
  • D'aresta. La intersecció origina l'agrupació de quatre llunetes apareixent quatre arcs frontals i dues arestes diagonals que es manifesten al seu intradós, descansant sobre quatre suports aïllats per on fluïxen les càrregues.
  • De racó de claustre. La intersecció de dos canons provoca l'aparició de quatre témpans, manifestant-se les arestes al extradós de la volta. Es recolza en la línia d'arrencada perimetral que defineix la base, quadrada o rectangular, segons siguin les voltes iguals o diferents. Les càrregues que recauen en les superfícies dels témpans es llisquen fins a la base i es transmeten als murs
FuturEl codi tècnic de l'edificació no contempla la volta catalana com a un element constructiu sòlid. Això implica que en el cas d'ampliacions d'edificis en què els sostres i/o les escales estiguin fetes amb aquesta tècnica constructiva, s'han de substuïr les elegants voltes per vulgars sostres de formigó. Si ja era difícil amb la pressió urbanística de mantenir cases antigues, amb la nova normativa es fa impossible i pert tant això implica la pèrdua d'aquest patrimoni a mig termini.

per més informació:http://ca.wikipedia.org/wiki/Volta_catalana 

http://www.youtube.com/watch?v=lPIKAQ2DZ0A

Powered by Create your own unique website with customizable templates.