LA VOLTA
La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes. La seva geometria pot ser amb simple o amb doble curvatura. Els materials de construcció poden ser: cairons formant dovelles, pedra, totxos o maons, amb un material aglomerant o morter.
En la Història de l'Arquitectura, les voltes tingueren un paper preeminent que han perdut amb la generalització de les tècniques i materials de construcció moderns: primer el ferro i després el formigó armat.
Amb aquest sistema s'aconssegueixen cobrir importants llums amb poc material, fent´lo així amb un sistema totalment eficient i sostenible. En les parts de la volta també hi em de integrari els envans superiors o reomplerts del ronyons, les quals ens garanteixen l'estabilització d'aquest sistema ja que la ceràmica no suporta bé la tracció dels esforços.
Els tipus més coneguts de voltes són:
ConstruccióPer a fer un sostre o una escala o per cobrir espais entre arcades o parets, etc., es fa un primer full amb rajola o maons fins col·locats amb guix, a sobre es disposen un o més fulls de maons i morter de ciment, això fa que sigui molt més lleugera que les voltes construïdes amb altres sistemes. Normalment es feia amb un cindri prim que es desplaçava o molt freqüentment sense cindri, ja que el guix té un adormiment tant ràpid que permet posar un maó al costat de l'altre tot fent que s'aguantin entre ells fent innecessari el cindri o qualsevol tipus d'estructura de fusta.
Sostre de volta catalana en una casa d'un cos al barri de Sarrià, BarcelonaCobertes amb volta catalana al sostre de les naus industrials del Vapor Aymerich, Amat i Jover (Terrassa)L'habilitat dels paletes era el factor decisiu en la construcció de voltes de maó de pla ja que la llum de la volta solia estar al voltant dels 20 a 30 pams és a dir entre 4 i 6 metres, ja que 1 pam de Barcelona és igual a 19,43 cm, i la seva santanella era d'entre un o dos pams, depenent de l'habilitat del paleta esmentada.
Classificació en funció de la seva forma:Simples
per més informació:http://ca.wikipedia.org/wiki/Volta_catalana
http://www.youtube.com/watch?v=lPIKAQ2DZ0A
En la Història de l'Arquitectura, les voltes tingueren un paper preeminent que han perdut amb la generalització de les tècniques i materials de construcció moderns: primer el ferro i després el formigó armat.
Amb aquest sistema s'aconssegueixen cobrir importants llums amb poc material, fent´lo així amb un sistema totalment eficient i sostenible. En les parts de la volta també hi em de integrari els envans superiors o reomplerts del ronyons, les quals ens garanteixen l'estabilització d'aquest sistema ja que la ceràmica no suporta bé la tracció dels esforços.
Els tipus més coneguts de voltes són:
- La volta de canó de forma cilíndrica (simple curvatura), emprada en l'Arquitectura Romana i Romànica.
- La volta d'aresta, formada per la intersecció de dos voltes de canó o cilíndriques.
- En l'arquitectura gòtica, les voltes per aresta es formen per la intersecció de voltes apuntades o ogivals, es a dir, la directriu de cada volta són sengles arcs apuntats en el bell mig de la volta o generatriu més alta.
- La cúpula o volta esfèrica (doble curvatura), és una esfera per l'interior. Fou emprada en l'Arquitectura Bizantina i del Renaixement.
- La volta vaïda (doble curvatura) es formada per una generatriu circular que es desplaça sobre una directriu també circular, mantenint el seu pla en la mateixa orientació.
- La volta catalana o de maó de pla es realitza disposant els maons per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran formada pel llarg i el través del maó, la qual cosa fa que sigui molt més lleugera que les voltes construïdes amb altres mètodes o sistemes constructius. Geomètricament és una volta cilíndrica amb l'arc directriu molt rebaixat, o una volta vaïda amb arc generatriu i l'arc directriu rebaixats.
ConstruccióPer a fer un sostre o una escala o per cobrir espais entre arcades o parets, etc., es fa un primer full amb rajola o maons fins col·locats amb guix, a sobre es disposen un o més fulls de maons i morter de ciment, això fa que sigui molt més lleugera que les voltes construïdes amb altres sistemes. Normalment es feia amb un cindri prim que es desplaçava o molt freqüentment sense cindri, ja que el guix té un adormiment tant ràpid que permet posar un maó al costat de l'altre tot fent que s'aguantin entre ells fent innecessari el cindri o qualsevol tipus d'estructura de fusta.
Sostre de volta catalana en una casa d'un cos al barri de Sarrià, BarcelonaCobertes amb volta catalana al sostre de les naus industrials del Vapor Aymerich, Amat i Jover (Terrassa)L'habilitat dels paletes era el factor decisiu en la construcció de voltes de maó de pla ja que la llum de la volta solia estar al voltant dels 20 a 30 pams és a dir entre 4 i 6 metres, ja que 1 pam de Barcelona és igual a 19,43 cm, i la seva santanella era d'entre un o dos pams, depenent de l'habilitat del paleta esmentada.
Classificació en funció de la seva forma:Simples
- Plana, que està definida per una o més superfícies planes encara que constructiva i mecanicament es comporten de forma anàloga a les quals tenen directriu corba.
- Cilíndrica. És la qual normalment es denomina "de canó". Té gran senzillesa i resulta del desplaçament d'un arc directriu al llac d'un eix horitzontal que passa pel centre de la línia d'arrencada i cobreix un espai de planta rectangular. Si l'eix és oblic es denomina "de canó oblic", i si l'eix és corb es denomina "torica". Les arrencades de la volta cilíndrica descansen sobre murs paral·lels als quals transmet càrregues i al ser aquestes inclinades, generen embranzides que són contrarestats amb contraforts amatents en els murs amb regularitat d'intervals . En cada plànol format per aquests contraforts s'executa un arc fajó realitzat en material de major qualitat, per a evitar que l'element treballi a flexió, que seria un fet no desitjable.
- Cònica. La seva superfície ve engendrada per una recta que passa per un punt fix i es recolza en els infinits punts d'una corba directriu, podent ser d'eix horitzontal (denominades "de trompa"), o bé d'eix vertical (pròpiament, les "còniques")
- De revolució o doble curvatura. Sota la denominació de cúpules, són el resultat de la rotació al voltant d'un eix vertical d'una porció d'arc que genera una superfície de doble curvatura, una en sentit horitzontal i altra en vertical. En funció de la curvatura es diferencien en esfèriques (girant un arc de mig punt engendrant mitja esfera), les apuntades (si triem un arc apuntat com generatriu) i les rebaixades (si l'arc que prenem és rebaixat).
- Volta bufada, també anomenada de vela o de mocador. És aquella que s'obté per la intersecció d'una cúpula esfèrica amb els quatre plànols verticals que delimiten la planta quadrada inscrita en la circumferència base de la cúpula. Les càrregues es transmeten des de la superfície cap a quatre suports aïllats. És apropiada per cobrir espais quadrats.
- Volta segmental o de petxina. Formen un triangle esfèric que serveix per al suport de l'anell de base de la cúpula, actuant d'enllaç entre aquest i els arcs torals que la suporten.
- D'aresta. La intersecció origina l'agrupació de quatre llunetes apareixent quatre arcs frontals i dues arestes diagonals que es manifesten al seu intradós, descansant sobre quatre suports aïllats per on fluïxen les càrregues.
- De racó de claustre. La intersecció de dos canons provoca l'aparició de quatre témpans, manifestant-se les arestes al extradós de la volta. Es recolza en la línia d'arrencada perimetral que defineix la base, quadrada o rectangular, segons siguin les voltes iguals o diferents. Les càrregues que recauen en les superfícies dels témpans es llisquen fins a la base i es transmeten als murs
per més informació:http://ca.wikipedia.org/wiki/Volta_catalana
http://www.youtube.com/watch?v=lPIKAQ2DZ0A
