Parlem d'Arquitectura, diferenciant les maneres de nombrar-la, però amb criteris de entendre-la molt semblants en el seu orígen.
ARQUITECTURA ECOLÒGICA O LA BIOARQUITECTURA:
Què és?
L’arquitectura ecològica o la bioarquitectura és aquella que programa, projecta, realitza, utilitza, enderroca, recicla i construeix edificis sostenibles per a l’home i el medi ambient. Els edificis s’emplacen localment i busquen l’optimització en l’ús de materials i energia, el que té grans avantatges medi ambientals i econòmiques.
L’arquitectura ecològica o la bioarquitectura té 10 principis bàsics:
1. Valorar les necessitats
2. Projectar l’obra d’acord al clima local
3. Estalviar energia
4. Pensar en fonts d’energia renovables
5. Estalviar aigua
6. Construir edificis de major qualitat
7. Evitar riscos per a la salut
8. Utilitzar materials obtinguts de matèries primeres generades localment
9. Utilitzar materials reciclables
10. Gestionar ecològicament les deixalles
1. Valorar les necessitats
La construcció d’un edifici té impacte ambiental, per la qual cosa s’han d’analitzar i valorar les necessitats d’espai i superfície, distingint entre aquelles indispensables de les optatives, i prioritzar.
2. Projectar l’obra d’acord al clima local
Cal buscar l’aprofitament passiu de l’aportació energètica solar, l’optimització de la il·luminació i de la ventilació natural per estalviar energia i aprofitar les bondats del clima.
3. Estalviar energia
Significa obtenir estalvi econòmic directe. Els més importants factors per això són la relació entre la superfície externa, el volum i l’aïllament tèrmic de l’edifici. Ocupar poca superfície externa i un bon aïllament produeix menor pèrdua de calor. També es pot estalviar més usant sistemes d’alt rendiment i baix consum elèctric per a la ventilació, il·luminació artificial i els electrodomèstics.
4. Pensar en fonts d’energia renovables
A la projecció d’un edifici, s’ha de valorar positivament l’ús de tecnologies que usen energies renovables (plaques d’energia solar, biogàs, biomassa, llenya, etc.). És convenient la producció d’aigua calenta sanitària amb escalfadors solars, o la producció de calor ambiental amb calderes d’alt rendiment i bombes de calor, l’energia elèctrica amb sistemes de cogeneració, panells fotovoltaics o generadors eòlics.
5. Estalviar aigua
L’ús racional de l’aigua consisteix en la utilització de dispositius que redueixen el consum hídric, o que aprofiten l’aigua de pluja per a diversos usos (WC, dutxa, rentat de roba, reg de plantes, etc.)
6. Construir edificis de major qualitat
Els edificis ecològicament sostenibles tenen major qualitat i major durada en la seva vida útil, són de fàcil manutenció i adaptables per als canvis d’ús. Exigeixen menys reparacions i al final del seu cicle de vida són fàcilment desmuntables i reutilitzables; sobretot si el sistema de construcció és simple i limitada la varietat de materials utilitzats.
7. Evitar riscos per a la salut
Els riscos per la salut dels treballadors no depenen només de la seguretat en l’obra, sinó també dels materials de construcció utilitzats durant la producció i aixecament de l’obra. Les grans quantitats de solvents, pols, fibres i altres agents tòxics són nocius, fins i tot després de la construcció i per un llarg temps contaminen l'interior de l’edifici i provoquen dificultats i / o malalties a les persones o animals que habitin el lloc.
8. Utilitzar materials obtinguts de matèries primeres generades localment
L’ús de materials obtinguts de matèries primeres locals (abundantment disponibles) i que utilitzin processos de baix consum energètic, redueixen sensiblement l’impacta ambiental. L’ús de matèries locals redunda en menors temps de transport, redueix el consum de combustible i la contaminació ambiental.
9. Utilitzar materials reciclables
La utilització de materials reciclables perllonga la permanència de les matèries en el cicle econòmic i ecològic, per tant, redueix el consum de matèries primeres i la quantitat de deixalles.
10. Gestionar ecològicament les deixalles
Per poder gestionar ecològicament les deixalles provinents de les demolicions o reestructuracions - restauracions dels edificis s’ha de disminuir la quantitat i la varietat, subdividint les deixalles per categories (plàstics, metalls, ceràmiques, fustes, runes etc.) De manera que es faciliti la recuperació, el reciclatge o la reutilització de materials de construcció.
Font: Lifegate,
article escrit per Beatrice Bongiovanni
traduït per Ecosofia.org.
ecosofia.org/2007/03/la_arquitectura_ecologica_10_principios.htm
Què és llavors una arquitectura ecològica o la bioarquitectura?
És aquella que estableix una interrelació harmoniosa amb la natura i amb l’home.
Amb la natura
- Integrar l’ecosistema local: fent ús dels materials i tècniques locals i aprofitant totes les condicions favorables del clima i la geografia per aconseguir confort en forma natural.
- Estalviant energia: fent ús d’energies renovables i quan sigui necessari recórrer a les no renovables, en la forma que impliqui menys desbaratament.
- Reciclant els excedents: per a que l’edifici tanqui el seu cicle, no en forma lineal sinó circular (prèviament adoptant una forma de vida perquè aquests excedents siguin els mínims: de què val un tractament d’aigües grises, si consumim per exemple tota una varietat de productes de neteja per l’afany modern de lluentor i pulcritud.
Tenir en compte aquests quatre ítems: integració a l’ecosistema local, estalvi d’energia, reciclar els excedents i energia incorporada als materials, ens porta a un enfocament ecològic profund cap a la natura.
Amb l’home
La nova relació amb l’ésser humà és pensar que l’edifici no només respon a una funció i a una estètica particular, sinó que a més sigui un hàbitat tant per a la salut del cos com per l’esperit.
Parlem ara d’una arquitectura en relació harmoniosa amb l’home. Una construcció pensada com un organisme viu que respecta les lleis naturals, serà per tant un edifici sa per l’home. El mateix succeeix quan cultivem vegetals en forma orgànica, no només estem respectant a la Terra sinó que no intoxiquem el nostre cos amb productes químics.
L’edifici sa és aquell que està lliure d’elements tòxics, i a més és flexible i té els recursos necessaris per respondre a les agressions com a les oportunitats. De la mateixa manera que un cos saludable és el que està absent de malalties i també és dinàmic, té vitalitat.
Prenem per exemple un mur, d’una banda és el límit del exterior i del interior, i per l’altre, regula la humitat, l’evaporació, el pas de la calor i del fred: és un element viu, que respira.
Si la nostra segona pell són les robes amb que ens cobrim, la tercera són aquests murs. I així com triem teles i llanes naturals, lliures de sintètics, de la mateixa manera, en construir aquesta tercera pell amb materials naturals porosos, sense productes sintètics o químics, atorguem al nostre hàbitat una qualitat superior: un clima sa i viu.
Un dels grans problemes actualment a la construcció és la quantitat de productes tòxics que s’utilitzen: formaldehid, coles, pintures sintètiques, escumes aïllants, materials plàstics, barreres de vapor, són alguns dels que emeten a l’ambient vapors nocius a la nostra salut. Això s’agreuja amb els edificis hermètics a causa dels sistemes mecànics de condicionament de l’aire i les superfícies i obertures cada vegada més impermeables. Aquests gasos i vapors queden concentrats en l’ambient provocant a llarg termini malalties com al·lèrgies i infeccions en els seus habitants.
Una arquitectura per a l’esperit crea bellesa a través d’espais, formes, llums, textures, colors, sons i aromes, en íntima relació amb les persones que habiten l’edifici i les funcions que desenvolupin, per fer partícips d’un espai gratificant.
La bellesa és d’enorme poder curatiu. Rodejar-nos d’un entorn bonic, en unió amb la natura, crea en nosaltres un tipus de vivència vivificadora, al contrari del que podem sentir en un dels típics edificis anònims, en els quals la majoria de nosaltres ens hem acostumat a viure.
Pensar així en el nostre hàbitat és part d’una proposta global, de viure una vida en harmonia amb la Terra, en estreta relació amb la Natura, en la recerca d’una major salut personal i planetària.
Quan tenim present la nostra connexió amb la terra, amb el cicle, amb la vida, ens energitza i ens sentim part de tot el que ens envolta (Margo Adaira).
Pensar en arquitectura ecològica o la bioarquitectura
Pensar en una arquitectura profundament ecològica, és pensar en l’edifici com un organisme viu interactuant en un determinat ecosistema. Per exemple: una persona ingereix aliments i elimina els seus residus, inhala oxigen i exhala anhídrid carbònic. Si entenem l’arquitectura com un organisme viu, veiem que: necessita materials per a la seva construcció que generen un impacte ambiental; consumeix aigua i elimina aigües grises i negres; agafa aire exterior i acomiada aire viciat; necessita energia: elèctrica, gas, carbó, llenya o petroli, i elimina calor, radiació electromagnètica, soroll i contaminació. Aquests són els components del cicle energètic d’una casa. Avaluar l’impacta de cadascun d’ells i dissenyar de tal manera que els cicles es autoregular en harmonia amb els cicles de la natura, és el nostre repte.
Igual que la medicina integral que posa l’èmfasi en equilibrar tot el cos, en lloc de curar els símptomes, pensem que un edifici ha de ser part d’aquesta mateixa proposta, generant una nova visió arquitectònica.
Més informació ...
arquisos.blogspot.com/2008/01/arquitectura-ecolgica.html
ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA:
Què és?
L'arquitectura bioclimàtica és aquella que aprofita els fluxos energètics locals per tal de minimitzar la utilització d'energies aportades amb sistemes actius. Utilitza materials i tecnologies apropiades, maximitzant l'eficiència en l'ús dels recursos naturals que ofereix l'emplaçament. L'arquitectura tradicional de quasi tots els indrets es regeix, segons alguns dels principis de l'arquitectura bioclimàtica i és un bon referent a l'hora de cercar els materials i les estructures adequades.
En un edifici bioclimàtic cal integrar en el projecte d'arquitectura criteris de disseny que utilitzin els elements constructius i funcionals que permetin aconseguir un nivell de confort, higiene i control dels paràmetres ambientals més gran. Un dels camps on els edificis bioclimàtics tenen més impacte és en el del baix consum d'energia.
Els aspectes constructius més importants que s'han de tenir en compte a l'hora de construir un edifici bioclimàtics són:
1. Emplaçament
2. Forma i orientació
3. Aïllament tèrmic
4. Climatització
5. Il·luminació natural
1. Emplaçament
A l'hora de dissenyar l'edifici s'han d'estudiar quines característiques té l'emplaçament escollit per tal d'aprofitar al màxim els recursos que ofereixi el territori. Un dels factors a tenir en compte és el clima.
A Catalunya, en general, hi ha distinció entre la costa amb un clima temperat i l'interior més extrem sense ser en cap cas temperatures extremes, tret de la franja pirenaica.
Cal tenir en compte particularitats com:
L'orientació de l'emplaçament: els vessants sud reben més radiació solar, estan més protegits dels vents freds del Nord i permeten una proximitat i una alçada més grans de les edificacions sense que es produeixin solapaments que no pas la vessant nord.
La boira: cal anar amb compte si la zona és boirosa, aquesta redueix molt les hores de sol a l'hivern.
L'altitud: amb l'altitud augmenta l'exposició al sol i al vent, i disminueix la boira. Afecta directament la temperatura mitja anual (pot disminuir entre 0,5 i 1ºC cada 100 m). El gradient tèrmic dia-nit és més important que a la zona de costa.
Els vents: influeixen directament en l'aïllament tèrmic i les infiltracions, principalment a l'hivern, tot i que a les zones costaneres es poden aprofitar les marinades per condicionar les cases a l'estiu.
L'orografia del terreny: les muntanyes poden produir un efecte pantalla que redueixi els vents o les brises. En llocs molt tancats per la topografia es pot estancar el fred i la humitat en les anomenades inversions tèrmiques.
Les masses d'aigües properes: una massa d'aigua propera, prou important, pot actuar com a regulador de les condicions ambientals, ja que l'aigua es manté més freda que la terra durant les hores de sol i més temperada durant la nit. La diferència de temperatura causada pot provocar vents suaus o brises, aprofitables com a refrigeració a l'estiu.
Les plantacions de masses forestals: poden augmentar la humitat, disminuir el gradient tèrmic dia-nit i fer de barrera als vents freds. Les plantacions de fulla caduca donen ombra a l'estiu i deixen passar la llum a l'hivern.
Les altres edificacions en les trames urbanes: cal fer un bon disseny de la trama urbana per tal que els habitatges puguin ser assolellats o es puguin protegir mútuament de la calor gràcies a les ombres. En general quan més densa és la ciutat més difícil és il·luminar correctament els edificis, i l'energia solar disponible per habitant és menor. Cal controlar l'impacte de l'edifici sobre les altres construccions existents, per exemple amb un estudi d'assolellament i ombres.
2. Forma i orientació
La forma i l'orientació determinaran la quantitat de radiació solar que pot rebre l'edifici. És important conèixer com incideix el sol en cada cas per poder valorar quina és la forma més adequada per a l'edifici, sempre tenint en compte les possibilitats que ofereixi l'emplaçament. Se sap que la radiació solar és diferent en funció de la façana en la que incideix:
Façana Sud
Façana Nord
Façanes Est i Oest
Coberta
Per a climes temperats la forma més eficient energèticament és la que situa l'edifici en la direcció de l'eix est-oest, amb la façana principal mirant al sud. Cal no allargar excessivament l'edifici, ja que augmentaria la superfície exterior i es donarien pèrdues de calor a l'hivern. En general, cal minimitzar la superfície exterior de l'edifici, sobretot en aquelles orientacions que no reben aportacions solars.
L'objectiu d'aquesta forma és minimitzar les necessitats de calefacció a l'hivern i reduir les necessitats de refrigeració a l'estiu. Es considera una bona orientació del volum proposat aquella que es troba entre +/- 30º a Sud, i per tant cal procurar que les dimensions més grosses dels blocs estiguin orientades en aquest sentit. És preferible que si l'edifici ha d'estar desviat de l'orientació sud ho estigui cap a l'est, de manera que s'aprofiti el sol de matí a l'hivern i es fugi del sol de tarda a l'estiu.
La superfície exterior de l'edifici ha de tenir un bon equilibri entre l'aïllament tèrmic i l'emmagatzematge tèrmic. Antigament dins l'àrea mediterrània es construïa amb tecnologies que ho permetien, com la de terra tàpia, adob, maçoneria de pedra amb morters pobres, etc. La tecnologia actual permet trobar materials en el mercat que ofereixen prestacions similars i són compatibles amb l'obra, un exemple és el maó de termoargila.
L'estructura de l'edifici també ha de possibilitar la ventilació natural creuada i adequar les diferents zones de la casa en funció de les aportacions solars.
Alguns dels aspectes a tenir en compte en la distribució de les estances són que:
L'edifici ha de poder captar i distribuir l'energia rebuda pel seu interior.
Les estances amb ocupació contínua s'haurien de situar a les zones amb més radiació i protegir-les de les orientacions o alçades més desfavorables interposant espais amb menys exigències de confort.
Les zones generadores de calor, com la cuina, s'haurien de situar a les plantes inferiors, per tal que l'aire calent que puja escalfi les zones superiors i a orientacions amb poca radiació, ja que no requereixen aportacions energètiques de l'exterior.
És necessari que hi hagi comunicació entre els espais per tal que la calor pugui circular bé, i també obertures a diferents orientacions per tal que l'aire de ventilació circuli correctament.
Les cuines i banys haurien de tenir els seus propis sistemes de ventilació desvinculats de la ventilació general.
Façana Sud
A l'hivern la radiació incideix de manera força perpendicular durant moltes hores del dia degut a la poca alçada del Sol.
A l'estiu el sol hi incideix tangencialment, degut a la seva alçada elevada, rebent menys radiació que a l'hivern i sent relativament fàcil de modular amb elements que facin ombra.
És l'orientació idònia a nivell de captació, perquè rep molta radiació a l'hivern, que és quan cal més aportació per mitigar la baixa temperatura, i menys a l'estiu, en què interessa reduir la radiació solar. Per això es recomana concentrar els recursos de captació solar: finestres, galeries,... en aquesta direcció.
Façana Nord
A l'hivern no rep radiació directa i és una zona freda.
A l'estiu rep radiació directa les primeres hores del matí i les últimes de la tarda, amb poca aportació calorífica.
Com que a l'hivern, que és quan més cal la radiació i gairebé no n'arriba, es recomana fer les perforacions d'aquesta façana petites i aïllar-la de manera important per tal d'evitar pèrdues d'energia de l'interior.
Façanes Est i Oest
A l'estiu reben molta radiació solar, són molt càlides i difícils de protegir donada la baixa alçada solar.
A l'hivern reben poca radiació (unes 2,5 vegades menys que a l'estiu).
Les façanes sud-est i sud-oest reben una radiació molt similar durant tot l'any.
Es recomana instal·lar proteccions solars a les finestres d'aquestes façanes per mitigar la radiació excessiva a l'estiu.
Coberta
Rep aproximadament 4,5 vegades més radiació a l'estiu que a l'hivern degut a la diferència d'alçada solar.
A l'hivern el sol incideix de forma rasant, rebent poca radiació
A l'estiu el sol hi incideix tot el dia amb força perpendicularitat. Per això cal aïllar bé la coberta i evitar l'excessiva captació de radiació a l'estiu. En el cas que es tinguin claraboies, boques de pati, etc., posar-hi proteccions solars per no patir sobreescalfaments a l'estiu.
3. Aïllament tèrmic
L'aïllament tèrmic evita que el calor es transmeti ràpidament de l'exterior a l'interior o viceversa. És important que un edifici estigui ben aïllat per evitar consums innecessaris d'energia, condensacions i manca de confort. L'aïllament és obligatori i està regulat per el Documento Básico “DB-HE Ahorro de energía”.
Aquests Document Bàsic determina uns nivells mínims d'aïllaments, que no tenen, perquè ser els òptims. Els edificis energèticament eficients haurien de disposar de gruixos d'aïllament més grans que els mínims normatius, sempre tenint en compte que siguin amortitzables econòmicament i energèticament en funció de les condicions climàtiques de la zona. Normalment els habitatges tenen diverses zones, que poden arribar a ser una proporció significativa de l'edifici, sense aïllar. Són llindes, ampits, finestres, caixes de persiana, etc., i poden arribar a ser un pont tèrmic important. Per evitar-ho cal que les obertures siguin de doble vidre amb perfileries sense pont tèrmic i tinguin elements aïllants per les hores nocturnes, com persianes, cortines i porticons.
La coberta és l'element més exposat als diversos intercanvis exterior-interior, per això cal que disposi d'un bon aïllament. A l'estiu funcionen bé les cobertes ventilades, i també són recomanables les cobertes vegetals.
És necessari aïllar sense perdre la permeabilitat i a la vegada renovar l'aire interior d'una manera constant i continuada.
Altres consideracions que s'han de tenir en compte pel que fa a l'aïllament en general són que:
Les superfícies rugoses són més absorbents que les llises, ja que part de l'energia es reflecteix sobre elles mateixes.
És important que tot el tancament sigui continu, evitant discontinuïtats si aquestes representen ponts tèrmics.
L'aïllament també ha de permetre l'intercanvi d'aire entre l'exterior i l'interior de l'edifici.
La superposició de capes de diferents materials és una opció a valorar.
Les cambres d'aire ventilables a les façanes i cobertes faciliten el control energètic sobretot a l'estiu.
Els materials aïllants no poden ser en cap cas tòxics.
4. Climatització de l'edifici
La climatització és el condicionament d'aire per aconseguir unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà. Actualment representa el consum energètic més important a les llars ja que les necessitats de calor a l'hivern i de fred a l'estiu han fet que cada vegada més habitatges tinguin calefacció, ventiladors i/o aire condicionat.
Els edificis de la zona mediterrània poden arribar a consumir poca energia en climatització si s'apliquen estratègies de captació de calor a l'hivern i de refrigeració i ventilació natural a l'estiu. Les condicions climàtiques al llarg de l'any són, però, força variables, per això cal incorporar sistemes corresponents tant a climes freds com a climes càlids.
La inèrcia tèrmica és la capacitat d'un material o d'un element constructiu d'acumular i cedir calor. Depèn de la calor específica del propi material (kcal/kgºC), de la seva massa (kg) i de la seva conductivitat tèrmica (kcal/hmºC). Com més massa tèrmica hi hagi a l'interior de l'edifici (forjats, estructura, divisions interiors, mobiliari...) més inèrcia tèrmica s'aconsegueix.
L'espai tractat amb elements massius dóna una bona regulació i un comportament més homogeni al llarg dels diferents canvis climàtics amb poc cost addicional. Tot i això cal tenir en compte que paraments molt gruixuts no arriben a escalfar-se interiorment durant un cicle diari, fet que pot ser contraproduent a l'hivern, ja que necessita més calor per assolir temperatures que li permetin cedir-lo a l'ambient interior. En climes càlids és aconsellable una bona inèrcia tèrmica.
També s'ha de tenir en compte que alguns materials poden acumular humitat, fet contraproduent en climes freds i humits.
En climes mediterranis la refrigeració a l'estiu és pràcticament tan important com la calefacció a l'hivern. Per aconseguir una refrigeració natural s'ha de procurar la captació mínima de radiació possible a l'estiu, mitjançant proteccions solars, i que hi hagi una bona ventilació (tant natural com forçada), tot amb un bon aïllament exterior.
Hi ha sistemes de climatització, tant de captació d'energia a l'hivern com de refrigeració a l'estiu, molt diversos, pel que fa a nivell de sofisticació i consum energètic. L'eina que permet definir les superfícies de captació en funció dels volums a tractar és el balanç energètic entre les pèrdues i els guanys dels espais projectats. La ventilació garanteix la renovació de l'aire i permet carregar i acumular fred a les masses dels tancaments.
El criteri bàsic és fer circular l'aire de les zones més obagues a les zones més càlides i expulsar l'aire més calent.
Finestres
Les finestres són elements importants des de molts punts de vista:
Permeten la il·luminació natural.
Permeten la ventilació de l'edifici.
Són un punt d'intercanvi de calor amb l'exterior. Pel que fa a l'entrada de llum, són la principal font d'il·luminació natural, però s'ha d'anar amb compte amb els enlluernaments, de manera que són necessaris elements reguladors (cortines, persianes venecianes, etc.) que poden ajudar a difondre la llum a l'interior. La major part de la llum no arriba més enllà de la distància equivalent a dues vegades l'alçada de la llinda de la finestra, per això com més profund és el local més alta convé que sigui la llinda de les finestres.
Com a element de ventilació les finestres són molt útils en el cas que siguin practicables. Pel que fa a la regulació de la temperatura, són un punt de transmissió tèrmica important. Per evitar les pèrdues s'han d'utilitzar vidres dobles amb cambra i fusteries que millorin l'aïllament.
També cal orientar-les de manera correcta (l'orientació òptima és el sud), no sobredimensionar-les i protegir-les adequadament a l'estiu amb proteccions solars. Les finestres són la principal superfície de captació tèrmica. Els guanys calorífics a l'hivern a través de superfícies vidriades són més grans que les pèrdues tèrmiques que poden generar per transmissió. La diferent incidència de la radiació solar en funció de l'orientació permet exercir un control de les finestres.
En general, s'aconsella obrir finestres a la façana sud, ja que reben més captació solar a l'hivern que a l'estiu. Les altres façanes tenen menys guanys a l'hivern, per això cal minimitzar les seves superfícies transparents i obertures, sobretot a la cara nord.
Cal tenir especial cura amb el disseny de finestres a l'oest, ja que tindran poca captació a l'hivern i en canvi a l'estiu reben força radiació en les hores baixes, essent bastant difícils de protegir.
Al clima mediterrani, com que es necessita un bon aïllament a l'hivern i ventilació a l'estiu, la mida ideal de les obertures és complexa de trobar, cal tenir en compte que:
No han de ser excessivament grans (ja que transmeten energia calorífica ràpidament), però sí, el suficient com per permetre una bona il·luminació natural de l'interior.
Han de disposar de proteccions solars, que impedeixin l'entrada del sol a l'estiu i la permetin a l'hivern.
Han de ser practicables per tal de facilitar la ventilació i prou hermètiques com per no provocar grans pèrdues de calor per infiltracions.
Sistemes de climatització, sistemes captadors d'energia.
Els edificis bioclimàtics poden utilitzar diferents sistemes per captar energia:
Sistemes directes: finestres i claraboies.
Sistemes semidirectes: hivernacles i galeries, espais habitables annexes als edificis, que permeten captar la calor.
Sistemes indirectes: murs d'inèrcia, murs Trombe, captadors solars amb massa d'aigua, etc.
Són elements que permeten controlar les oscil·lacions de temperatura i l'entrada de llum de manera independent, ja que la radiació solar no incideix directament a l'habitacle, sinó que és absorbida per una massa intermèdia que emmagatzema la calor rebuda i l'allibera a l'interior quan és necessari. Són sistemes poc aplicats a la zona mediterrània, més indicats en zones d'interior i de muntanya.
Sistemes independents: llits de còdols i captadors d'aire, que capten la calor en un element independent de l'edifici.
Sistemes naturals de refrigeració
Hi ha diverses tècniques que un edifici bioclimàtic pot adoptar per tal de refrigerar l'espai amb baix consum energètic:
La utilització de la vegetació com a eina reguladora de la temperatura.
Sistemes que tenen en compte el vent dominant de la zona i les construccions que envolten l'edifici. Els arbres poden ajudar a conduir el vent.
Els acabats exteriors. És preferible un predomini de colors clars i que no hi hagi superfícies reflectores pròximes.
No abusar de la il·luminació artificial i utilitzar sempre lluminàries de baix consum.
Ventilació
La ventilació ha de permetre una bona qualitat de l'aire interior, per poder respirar, evitar males olors i riscos de salut. La taxa de renovació adequada en habitatges és d'unes 0,5 renovacions/hora, valor que augmenta amb l'ocupació i en funció del tipus d'activitat. Part de la renovació es pot obtenir per la pròpia transpiració de l'edifici, però sovint cal una ventilació voluntària per assolir els mínims desitjats.
La qualitat de l'aire interior depèn de molts factors, temperatura, humitat, pressió atmosfèrica, moviment i renovació de l'aire, el cicle dia-nit i interestacional, l'electricitat ambiental, la composició química.... Per tal que l'aire es renovi cal que els materials de construcció permetin l'intercanvi d'aire. Materials adequats són: l'argila, la pedra, la fusta, el guix, els morters de calç o l'argamassa del recobriment exterior.
És important que els espais no siguin completament hermètics ni excessivament aïllants, ja que en alguns casos els aïllaments no deixen transpirar l'edifici.
Hi ha molts sistemes de ventilació que poden ser utilitzats, entre ells hi ha sistemes d'inèrcia (conductes soterrats o soterrament de l'edifici), sistemes de radiació (patis), sistemes de moviment d'aire (torres de ventilació, xemeneies solars), sistemes d'ombrejament (ombracles, pèrgoles, patis) o sistemes d'humidificació (brolladors i estanys).
Proteccions solars
A l'estiu és necessari que les façanes que reben radiació directa tinguin les obertures protegides per evitar que l'edifici es sobreescalfi. Les finestres i balconades es poden protegir mitjançant voladissos i ràfecs, que impedeixen el pas de la radiació a l'estiu, quan el sol és alt, i permeten que aquest entri a l'hivern, quan està més baix.
A les obertures de l'oest les proteccions han de ser de tipus vertical degut a la poca alçada solar durant tot l'any.
A l'estiu s'ha d'impedir l'entrada de la radiació a l'interior mitjançant proteccions exteriors, com tendals, persianes i porticons, mai amb proteccions interiors que retenen la calor captada a l'interior de l'edifici.
També es pot aconseguir protecció solar mitjançant la vegetació. Els arbres de fulla caduca a la façana sud impedeixen l'entrada de sol a l'estiu i la permeten a l'hivern. Per a utilitzar la vegetació en aquest sentit cal escollir l'arbre en funció de l'alçada dels edificis i de l'entorn. La vegetació també proporciona altres proteccions climàtiques, a més del control de la radiació, com pot ser un millor confort microclimàtic, que combinat amb l'aigua permet tenir un cert grau d'humitat en els períodes desitjats.
5. Il·luminació natural
És bàsic que els edificis tinguin una bona il·luminació natural. Això s'aconsegueix fent un bon disseny de l'edifici que minimitzi les zones fosques. La qualitat de la llum i també la seva quantitat és diferent en funció de l'orientació de la façana.
Els edificis bioclimàtics tenen generalment grans superfícies de cara al sud, on la llum és molt intensa, per això són necessaris sistemes de regulació i distribució de la mateixa.
A la façana nord, l'única llum que entra és la llum de la volta del cel, blavosa i estable, excepte a l'estiu, en què cal evitar l'enlluernament per radiació directa a primera i darrera hora del dia.
Les façanes est i oest reben llum directa les primeres o darreres hores del dia, en què la llum és direccional i vermellosa. Durant la resta del dia reben la llum de la volta del cel, blavosa i estable, de manera que en funció de l'hora la llum que entra per aquestes obertures és molt diferent.
La coberta rep llum directa tot el dia, que en cas que entri a l'interior de l'edifici haurà de ser matisada i/o controlada.
Les proteccions solars i la forma i disposició de les obertures permeten per tant, controlar la quantitat i la qualitat de la llum que entra a l'edifici oferint un millor confort i reduint el consum energètic derivat de l'ús de sistemes d'il·luminació artificial.
Més informació... www.aperca.org/
LA BIOCONSTRUCCIÓ
La bioconstrucció ha d'entendre's com la manera de construir respectuosa amb tots els éssers vius. És a dir, la manera de construir que afavoreix els processos evolutius de tot ésser viu, així com la biodiversitat. Garantint l'equilibri i la sostenibilitat de les generacions futures.
La bioconstrucció és una manera de construir respectant els éssers vius, al seu origen, la seva evolució, a les seves propietats elementals, a les espècies en conjunt o les interaccions entre ells i l'entorn.
Decàleg de la bioconstrucció
1. Ubicació adequada
2. Integració en el seu entorn més proper
3. Disseny personalitzat segons les necessitats de l'usuari
4. Adequada Orientació i distribució d'espais
5. Ocupació de materials saludables i biocompatibles
6. Optimització de recursos naturals
7. Implantació de sistemes i equips per a l'estalvi
8. Incorporació de sistemes i equips de producció neta
9. Programa de tractament dels elements residuals
1. Ubicació adequada
S'evitarà la proximitat de fonts emissores de contaminació elèctrica i electromagnètica, química i acústica, com ara: fàbriques contaminants, grans vies de comunicació, línies d'alta tensió, subestacions i centers de transformació, etc, així com l'assentament sobre falles geològiques o corrents d'aigua (elements de tel · lúrica contemplats en la geobiología).
També hauran de ser evitats aquells llocs on, per l'actuació de l'home, pot posar en perill algun determinat ecosistema.
2. Integració en el seu entorn més proper
Atenent a la morfologia del terreny, construccions adjacents, els estils arquitectònics tradicionals de la zona, incloent vegetació pròpia del lloc i harmonia de formes constructives.
"La clau es troba en l'actitud que hem d'adoptar a l'hora de crear un assentament, aquesta ha de ser d'integració i no d'ocupació"
3. Disseny personalitzat
Segons les necessitats de l'usuari, en un procés d'interacció contínua amb ell per part del projectista, de tal manera que l'habitatge se li adapti i serveixi perfectament per desenvolupar-hi la seva forma de vida. Es procurarà, en la mesura del possible, cuidar l'efecte "ona de forma", evitant els elements excessivament rectilinis, amb cantonades pronunciades. No són convenients els materials excessivament rígids i / o tensió. Les grans llums es poden salvar amb arcs, voltes, etc. Les proporcions espacials, així com les formes i colors juguen un gran paper en l'harmonització del lloc.
4. Adequada Orientació i distribució d'espais
Es atendrà a la lògica distribució de serveis així com a les consideracions bioclimàtiques, d'estalvi energètic i funcional.
Es perseguirà siempre que sigui possible una bona orientació.
Es projectaran els Envidriaments adequats per al màxim aprofitament tèrmic i lumínic (amb parets i terres d'alta inèrcia tèrmica)
Situació d'estades de poc ús al Nord (garatges, rebosts, escales, ...) i Zones Dia al Sud.
Es dedicarà una molt especial atenció a l'estudi dels llocs de descans, evitant que a la vertical dels mateixos transcorrin conduccions d'electricitat, aigua o de qualsevol altre tipus.
5. Ocupació de materials saludables, biocompatibles i higroscopicitat
Aquests han de facilitar els intercanvis d'humitat entre l'habitatge i l'atmosfera. L'habitatge ha de "respirar".
Els materials hauran de ser de matèria primera almenys elaborada possible i trobar el més a prop possible de l'obra (utilitzar recursos de la zona).
Han de trobar totalment exempts d'elements nocius com asbest, poliuretà, clor, PVC (usats de forma molt comú avui en dia).
Els conductes de sanejament de gran diàmetre poden ser de ceràmica amb connexions de cautxú i els de petit diàmetre, de PP (polipropilè), PB (polibutileno) i / o PE (polietilè) en comptes de PVC. Amb aquests materials, les conduccions són més estables, flexibles, duradores i menys sorolloses.
Per a les conduccions elèctriques, ja existeixen en el mercat cables lliures d'halògens i sense PVC, així com tub-ris de polipropilè.
Evitarem els aïllaments i pintures de porus tancat, plastificats, elements retenidors de pols electrostàtic (moquetes, sòls plàstics ...) i tots aquells materials que emeten gasos tòxics en la seva combustió. Hem d'utilitzar pintures al silicat, a la calç, l'aigua, oli de linaza, colofonia, ceres naturals, etc ..., així com, per als elements decoratius, tractaments de fusta o brillants i esquerdejats.
En els elements estructurals, emprarem ciments naturals o cal hidràulica. L'ús de l'acer deu restringir-se a l'imprescindible i haurà de ser convenientment derivat a terra.
Avui en dia s'abusa molt dels elements estructurals de formigó armat, com bigues, pilars i forjats, sobretot les biguetes de formigó armat pretensat, les quals contenen acer amb una tensió-torsió permanent, quan en molts casos aquests poden ser substituïts per murs autoportants, encavallada, arcs i voltes.
6. Optimització de recursos naturals
És molt recomanable realitzar un estudi de recursos del lloc, de tal manera que puguem determinar els elements naturals que ens poden aportar algun tipus de "treball" sense limitar la seva perdurabilitat, a tenir present:
• Climatologia
• Insolació (radiació solar incident i temporalitat)
• Geologia i hidrologia
• Pluviometria
• Vents dominants (força, temporalitat i direcció)
• Biomassa (massa forestal)
• Ecosistemes
Al llarg de la història, el primer element d'anàlisi per a l'elecció d'un lloc com assentament humà, ha estat l'aigua. És aquest el element cabdal que condiciona la sostenibilitat d'un assentament. Avui en dia hem de considerar un recurs escàs.
Es tindrà una especial cura amb el tractament de l'aigua, la seva captació, la seva acumulació, el seu ús, la seva depuració, la reutilització i el seu retorn al medi natural.
La captació és convenient realitzar-la en una mina horitzontal (si és possible), si no, haurem de cercar el nivell freàtic o una vena d'aigua. O fins i tot canalitzar i acumular l'aigua de pluja. Els dipòsits d'aigua han d'estar protegits de la llum i de la calor, així com construïts amb materials naturals. El seu ús ha de ser responsable i auster. És recomanable separar les aigües grises (dutxes, piques, dutxes) de les aigües negres (inodors) per ser tractades de forma eficient i poder depuratiu de forma biològica per a la seva posterior reutilització.
Es tractarà d'aprofitar la llum solar (insolació) com a element cabdal d'il · luminació i com a font d'energia per l'escalfament de paraments i col · lectors solars. De la mateixa manera es pot produir electricitat amb panells fotovoltaics.
Es tindrà en compte els vents dominants, la seva intensitat, direcció i temporalitat. Amb això podrem adoptar sistemes de climatització basats en el principi de "pressió diferencial en conductes de ventilació i / o refrescar", així com adoptar mesures per evitar les seves possibles afeccions col · locant pantalles biològiques.
Implantar elements per a la climatització natural, com masses forestals, llacunes, sunths termosolares, hivernacles, cobertes verdes, etc ...
També la implantació de les energies renovables aprofitables en aquest lloc determinat (com aerogeneradors, turbines hidràuliques, panells solars, biomassa, etc ...), així com l'aprofitament dels materials constructius del lloc.
7. Implantació de sistemes i equips per a l'estalvi
Utilització de la Bioclimàtica, a través de sistemes de captació solar passiva, galeries de ventilació controlada, sistemes vegetals hídrics reguladors de la temperatura i la humitat. Ventilació per sunt termosolar. Ràfec dissenyats adequadament. Preferiblement murs autoportants que aportin inèrcia tèrmica, amb aïllament cap a l'exterior. En façanes amb forta insolació poden incorporar pantalles ventilades.
Vegetació perenne al Nord i caduca, al Sud, Est i Oest.
On la climatologia ho permeti, és convenient incorporar cobertes vegetals inundables.
Mirar per a l'estalvi de l'aigua a les aixetes. Aquells que s'utilitzen per dutxar han de ser termostàtics.
Instal · lacions de mobiliari de baix impacte i configuració ergonòmica, Electrodomèstics de baix consum i baixa emissivitat electromagnètica i iònica, nul · la emissió de microones i ones gamma, etc .... amb una presa de terra adequada, que no emetin gasos nocius i que els seus elements que l'envolten siguin naturals.
S'ha de tenir en compte no només la disposició òptima del mobiliari, sinó també la seva pròpia forma i contorn geomètric.
8. Incorporació de sistemes i equips de producció neta
Després d'un estudi dels recursos naturals del lloc i de les necessitats a cobrir, podem determinar els sistemes més adequats per obtenir l'energia que necessitem, com per exemple:
SOLAR-TÈRMICA amb panells plans, concentradors o tubs de buit per cobrir les necessitats d'aigua calenta sanitària i suport a calefacció. També podem produir fred amb energia solar, geotèrmica, biomassa o biogàs, mitjançant màquines d'absorció.
Mitjançant forns solars i / o concentradors parabòlics podem obtenir l'energia necessària per a la coción dels aliments en més d'un 75% dels dies.
GEOTERMICA en aquells llocs que tinguin pròxima alguna vena magmàtica i / o vapor procedent del subsòl, mitjançant intarcambiadores per a tot tipus de tractaments tèrmics com els que cobreix la solar tèrmica.
BIOMASA procedent de residus agroforestals per al suport de la Solar-Tèrmica.
BIOGAS procedent dels digestors anaeròbics de les EDAR per al suport de la Solar-Tèrmica.
SOLAR FOTOVOLTAICA per a la producció d'electricitat.
HIDRÀULICA per a la generació d'electricitat així com aquelles màquines que requereixin d'una força motriu. El seu ús s'ha de considerar restringit a aquells llocs on el seu impacte sigui mínim.
EÓLICA exactament igual que la Hidràulica. El seu ús s'ha de considerar restringit a aquells llocs on el seu impacte sigui mínim.
9. Programa de recuperació de residus i depuració d'abocaments
Separació de residus en origen, amb programa de reciclatge i si és possible reutilització dels sòlids inorgànics així com compostatge dels orgànics.
Hem de posar especial atenció a la depuració de les aigües residuals per a la seva posterior utilització, com per exemple, en reg. En els llocs amb gran escassetat d'aigua s'han d'incorporar sistemes de deshidratació orgànica o "WCs secs" amb la seva posterior programa de compostatge.
Criteris de bioconstrucció
Aquest escrit neix com a resposta al creixent deteriorament del nostre entorn, en un intent d'ajudar a desenvolupar una "consciència global", al punt que cada individu pugui sentir com a part d'aquesta cèl · lula còsmica anomenada Terra, on tot està tan interrelacionat i és tan interdependent que, inevitablement, el nostre desenvolupament com a societat és fruit de la suma del desenvolupament de cadascun dels individus que la composen, reflecteix aquest en el respecte pel nostre entorn tant pel que fa al medi, diguem, físic com pel que fa als éssers que l'habiten.
Hem de ser conscients (i és la nostra responsabilitat envers les futures generacions) que tot el que un ésser viu realitza repercuteix en els altres, de tal manera que una acció mai roman aïllada sinó que provoca reaccions, tangibles o no, a major o menor termini de temps, en tot allò que l'envolta, estenent el seu efecte de la mateixa manera que les ones que provoca una pedra al caure a l'aigua. Així totes les nostres accions són importants, incideixen en la resta dels éssers i del planeta i repercuteixen molt més enllà d'elles mateixes.
Aquesta consciència que el planeta és la nostra casa i és la nostra responsabilitat cuidar, preservar i mantenir-lo a ell i els éssers que l'habiten en òptimes condicions per a produir salut i felicitat, ha de marxar translúcid en tota activitat humana.
L'acte de construir, d'edificar, genera un gran impacte en el medi que ens envolta. La bioconstrucció persegueix minimitzar en la mesura del possible ajudant a crear un desenvolupament sostenible que no esgoti el planeta sinó que sigui generador i regulador dels recursos emprats en aconseguir un hàbitat saludable i en harmonia amb la resta.
L'habitatge s'ha d'adaptar a nosaltres com una 3a pell, ha de procurar recer, abric, salut. Passem de mitjana del 85-90% del nostre temps en interiors. Les atmosferes interiors poden contenir més de 900 substàncies químiques, partícules i materials biològics amb efectes potencials sobre la nostra salut (Scherer 2007). L'exposició en interiors a substàncies químiques tòxiques, provinents de diverses fonts, pot ser significativament superior que l'exposició a l'exterior, a causa de les condicions de ventilació (JRC 2005). Fins a un 20% dels europeus pateixen asma a causa de substàncies inhaladors a atmosferes interiors (JRC 2005). Les substàncies contaminants de les atmosferes interiors poden augmentar el risc de càncer en la població (JRC 2005).
Text Ismael Caballero
responsable de l'àrea en G.E.A.
Més informació ... www.biovivienda.com/video-demo.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_bioclim%C3%A1tica
www.miliarium.com/monografies/Construccion_Verde/Arquitectura_Bioclimatica.asp
personasenaccion.com/arquitecturabioclimatica /
www.arquibio.com/
ARQUITECTURA TRADICIONAL
Que és?
L’arquitectura popular com l’art popular, és l’arquitectura de les classes populars, feta pels propis usuaris o per artesans amb escassa instrucció, els quals construeixen diversos tipus d’edificis, bàsicament els allotjaments de les àrees rurals, així com diversos tipus d’edificacions auxiliars destinades a finalitats pròpies o secundaris, relacionats amb la vida i el treball com poden ser les construccions de pedra per a ús agrícola, els corrals, els pallers, els horreos, les bordes, etc.
L’arquitectura tradicional reflecteix molt bé la forma de ser i viure dels habitants d’un poble.
L’habitatge tradicional respon a dos factors: el primer és el clima; el segon, el terreny, això és, l’orografia i els materials disponibles.
Les construccions i edificis de l’arquitectura popular són funcionals adequades empre a la finalitat prevista i als materials disponibles en cada lloc. Es caracteritzen per una gran economia de mitjans, volum i obra, ja que els seus constructors cerquen l’estalvi de treball i materials, això comporta que aquests materials són sempre locals o pròxims i sempre amb tècniques senzilles. L’origen es remunta a èpoques anteriors que s’han transmès d’una a una altra generació mitjançant la tradició oral.
L’arquitectura popular, seria l’equivalent a l’arquitectura vernacla pre-industrial, pressuposa i és complementària de l’arquitectura culta, ja que ambdues van evolucionar a partir de l’arquitectura primitiva. D’altra banda, l’arquitectura popular reflecteix els models de l’arquitectura culta, ja que les classes populars, històricament sotmeses, reflecteixen el comportament i les maneres de les classes dominants.
Arquitectura popular o arquitectura vernacla, són termes que s’apliquen indistintament a les construccions o als edificis que presenten trets o característiques tipològiques comuns en determinats àmbits geogràfics de diversa extensió, per exemple: l’arquitectura de fang a Espanya, pròpia de les comarques de la Terra de Camps o l’arquitectura subterrània, que s’estén per moltes part del món.
La teoria i la història de l’arquitectura, tradicionalment s’han ocupat de l’estudi dels monuments, de l’obra dels arquitectes, dels corrents i estils de la «arquitectura culta» deixant de banda la «arquitectura sense arquitectes» que representa el 90 % dels espais on la humanitat viu i treballa, enfront del 10% que representen els edificis i espais de la «arquitectura culta».
Encyclopedia of vernacles Architecture of the World, composta de tres volums on es detalla l'arquitectura vernacla del món seguint un esquema per regions culturals. Publicat el 1997, sota la direcció de Paul Oliver de l'Oxford Institute for Sustainable Development i la Oxford Brookes University.
Cambridge University Press Encyclopedia of vernacles Architecture of the World
Rapoport, Amos. «House Form and Culture» (Morfologia d'Habitatge i Cultura). Lliçó, N.J.: Prentice-Hall, 1969. Existeix una edició en castellà: «Habitatge i cultura», traduïda per Conchita Diez de Espada. editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona 1972
L’arquitectura tradicional d’un territori és probablement la manifestació material heretada on es barregen la major quantitat de factors: econòmics, socials, culturals ... i, en conseqüència, un dels elements que més contribueix a potenciar les senyes d’identitat d’un territori. A més, l’arquitectura popular amb la seva funcionalitat quotidiana, ens educa en uns principis culturals i estètics, que cap altra manifestació representa.
El cor d’aquesta arquitectura és sens dubte la casa, l’element cultural que millor reflecteix la vida d’un poble; així tenim cases de conreu, cases palaus, cases cova, casals, etc. A aquestes tipologies de cases s’uneixen els elements auxiliars com: corrals, colomars, molins, barraques, batanes, trulls ..., utilitzats en relació amb les activitats econòmiques tradicionals: agricultura, ramaderia, artesania, tèxtil.
L’arquitectura popular serveix avui com a exemple de desenvolupament sostenible, ensenyant-nos una intel·ligent relació amb el lloc, on els materials emprats en la seva edificació eren els que el propi territori subministrava: pedra, fusta, peces de forja, guix, la calç.
Contaminació urbana i deteriorament rural
El valor de les manifestacions conservades, augmenta en tant en quant a l’elaboració d’edificis nous es va fer fallida amb la transformació del medi rural espanyol dels anys seixanta. Actualment s’ha perdut gairebé tota referència amb el que era l’evolució tradicional, apareixent models urbans exògens que esborren la identitat del territori i deterioren la imatge de conjunt.
Per què trenquem la fesomia tradicional amb edificis i materials que imiten el medi urbà (maó, alumini, PVC, etc.)?
No és l’arquitectura popular una senyal d’identitat dels nostres territoris?
Per què imitar allò que no és el nostre?
Esperem tornar a connectar amb aquella evolució tradicional, creant una nova construcció que tingui les seves arrels en el passat dels territoris i comarques espanyoles i així poder tancar el desgraciat parèntesi obert en els darrers anys.
Carmen Santisteban
Europe Direct Conca
urdimbred.blogia.com / temes / arquitectura-tradicional.php
Diferències entre Arquitectures
Arquitectura Tradicional i Arquitectura Ecològica o la Bioarquitectura.
Tradicionalment l’arquitecte ha valorat l’edificació en funció de la seva estètica, distribució de conjunts, utilització de l’espai, forma, estructura, elements constructius, ús del color i de ombra, i altres trets típics del projecte arquitectònic. Per contra, el ecologisma valora l’edifici en el context del concepte ecosistema. Això vol dir que el concepte d’edifici no només és com un ens format per components abiòtics (no vivents) sinó també per components biòtics (vivents), tots els quals operen conjuntament com un sistema complet en el context d’altres ecosistemes de la biosfera. Així mateix el ecologista considera els éssers humans com organismes o components biòtics en el si dels ecosistemes. En general, els canvis en les condicions de l’ecosistema produïts pel medi edificat comporten amb si la disminució, d’alteració i / o algun tipus d’addició als ecosistemes i recursos naturals de la terra. Qualsevol acció o activitat edificacions de la que es derivi algun d’aquests canvis serà contemplar aquí com a causant d’impacte ecològic.
Article escrit per: Lluïsa Garcia
Escriptora d'articles per al Portal
www.arqhys.com
Santo Domingo, Rep. Dg.
www.arqhys.com / articles / tradicional-arquitectura.html
Més informació ...
es.geocities.com / hermedes_palencia / arquitectura.htm
www.smra.org / arquitectura_tradicional.htm
usuarios.lycos.es / doneyweb / arquitectura.htm
www.gonzaloalcalde.com / index_archivos / arquitecturatradicional.htm
www.rinconesdelatlantico.com
Què és?
L’arquitectura ecològica o la bioarquitectura és aquella que programa, projecta, realitza, utilitza, enderroca, recicla i construeix edificis sostenibles per a l’home i el medi ambient. Els edificis s’emplacen localment i busquen l’optimització en l’ús de materials i energia, el que té grans avantatges medi ambientals i econòmiques.
L’arquitectura ecològica o la bioarquitectura té 10 principis bàsics:
1. Valorar les necessitats
2. Projectar l’obra d’acord al clima local
3. Estalviar energia
4. Pensar en fonts d’energia renovables
5. Estalviar aigua
6. Construir edificis de major qualitat
7. Evitar riscos per a la salut
8. Utilitzar materials obtinguts de matèries primeres generades localment
9. Utilitzar materials reciclables
10. Gestionar ecològicament les deixalles
1. Valorar les necessitats
La construcció d’un edifici té impacte ambiental, per la qual cosa s’han d’analitzar i valorar les necessitats d’espai i superfície, distingint entre aquelles indispensables de les optatives, i prioritzar.
2. Projectar l’obra d’acord al clima local
Cal buscar l’aprofitament passiu de l’aportació energètica solar, l’optimització de la il·luminació i de la ventilació natural per estalviar energia i aprofitar les bondats del clima.
3. Estalviar energia
Significa obtenir estalvi econòmic directe. Els més importants factors per això són la relació entre la superfície externa, el volum i l’aïllament tèrmic de l’edifici. Ocupar poca superfície externa i un bon aïllament produeix menor pèrdua de calor. També es pot estalviar més usant sistemes d’alt rendiment i baix consum elèctric per a la ventilació, il·luminació artificial i els electrodomèstics.
4. Pensar en fonts d’energia renovables
A la projecció d’un edifici, s’ha de valorar positivament l’ús de tecnologies que usen energies renovables (plaques d’energia solar, biogàs, biomassa, llenya, etc.). És convenient la producció d’aigua calenta sanitària amb escalfadors solars, o la producció de calor ambiental amb calderes d’alt rendiment i bombes de calor, l’energia elèctrica amb sistemes de cogeneració, panells fotovoltaics o generadors eòlics.
5. Estalviar aigua
L’ús racional de l’aigua consisteix en la utilització de dispositius que redueixen el consum hídric, o que aprofiten l’aigua de pluja per a diversos usos (WC, dutxa, rentat de roba, reg de plantes, etc.)
6. Construir edificis de major qualitat
Els edificis ecològicament sostenibles tenen major qualitat i major durada en la seva vida útil, són de fàcil manutenció i adaptables per als canvis d’ús. Exigeixen menys reparacions i al final del seu cicle de vida són fàcilment desmuntables i reutilitzables; sobretot si el sistema de construcció és simple i limitada la varietat de materials utilitzats.
7. Evitar riscos per a la salut
Els riscos per la salut dels treballadors no depenen només de la seguretat en l’obra, sinó també dels materials de construcció utilitzats durant la producció i aixecament de l’obra. Les grans quantitats de solvents, pols, fibres i altres agents tòxics són nocius, fins i tot després de la construcció i per un llarg temps contaminen l'interior de l’edifici i provoquen dificultats i / o malalties a les persones o animals que habitin el lloc.
8. Utilitzar materials obtinguts de matèries primeres generades localment
L’ús de materials obtinguts de matèries primeres locals (abundantment disponibles) i que utilitzin processos de baix consum energètic, redueixen sensiblement l’impacta ambiental. L’ús de matèries locals redunda en menors temps de transport, redueix el consum de combustible i la contaminació ambiental.
9. Utilitzar materials reciclables
La utilització de materials reciclables perllonga la permanència de les matèries en el cicle econòmic i ecològic, per tant, redueix el consum de matèries primeres i la quantitat de deixalles.
10. Gestionar ecològicament les deixalles
Per poder gestionar ecològicament les deixalles provinents de les demolicions o reestructuracions - restauracions dels edificis s’ha de disminuir la quantitat i la varietat, subdividint les deixalles per categories (plàstics, metalls, ceràmiques, fustes, runes etc.) De manera que es faciliti la recuperació, el reciclatge o la reutilització de materials de construcció.
Font: Lifegate,
article escrit per Beatrice Bongiovanni
traduït per Ecosofia.org.
ecosofia.org/2007/03/la_arquitectura_ecologica_10_principios.htm
Què és llavors una arquitectura ecològica o la bioarquitectura?
És aquella que estableix una interrelació harmoniosa amb la natura i amb l’home.
Amb la natura
- Integrar l’ecosistema local: fent ús dels materials i tècniques locals i aprofitant totes les condicions favorables del clima i la geografia per aconseguir confort en forma natural.
- Estalviant energia: fent ús d’energies renovables i quan sigui necessari recórrer a les no renovables, en la forma que impliqui menys desbaratament.
- Reciclant els excedents: per a que l’edifici tanqui el seu cicle, no en forma lineal sinó circular (prèviament adoptant una forma de vida perquè aquests excedents siguin els mínims: de què val un tractament d’aigües grises, si consumim per exemple tota una varietat de productes de neteja per l’afany modern de lluentor i pulcritud.
Tenir en compte aquests quatre ítems: integració a l’ecosistema local, estalvi d’energia, reciclar els excedents i energia incorporada als materials, ens porta a un enfocament ecològic profund cap a la natura.
Amb l’home
La nova relació amb l’ésser humà és pensar que l’edifici no només respon a una funció i a una estètica particular, sinó que a més sigui un hàbitat tant per a la salut del cos com per l’esperit.
Parlem ara d’una arquitectura en relació harmoniosa amb l’home. Una construcció pensada com un organisme viu que respecta les lleis naturals, serà per tant un edifici sa per l’home. El mateix succeeix quan cultivem vegetals en forma orgànica, no només estem respectant a la Terra sinó que no intoxiquem el nostre cos amb productes químics.
L’edifici sa és aquell que està lliure d’elements tòxics, i a més és flexible i té els recursos necessaris per respondre a les agressions com a les oportunitats. De la mateixa manera que un cos saludable és el que està absent de malalties i també és dinàmic, té vitalitat.
Prenem per exemple un mur, d’una banda és el límit del exterior i del interior, i per l’altre, regula la humitat, l’evaporació, el pas de la calor i del fred: és un element viu, que respira.
Si la nostra segona pell són les robes amb que ens cobrim, la tercera són aquests murs. I així com triem teles i llanes naturals, lliures de sintètics, de la mateixa manera, en construir aquesta tercera pell amb materials naturals porosos, sense productes sintètics o químics, atorguem al nostre hàbitat una qualitat superior: un clima sa i viu.
Un dels grans problemes actualment a la construcció és la quantitat de productes tòxics que s’utilitzen: formaldehid, coles, pintures sintètiques, escumes aïllants, materials plàstics, barreres de vapor, són alguns dels que emeten a l’ambient vapors nocius a la nostra salut. Això s’agreuja amb els edificis hermètics a causa dels sistemes mecànics de condicionament de l’aire i les superfícies i obertures cada vegada més impermeables. Aquests gasos i vapors queden concentrats en l’ambient provocant a llarg termini malalties com al·lèrgies i infeccions en els seus habitants.
Una arquitectura per a l’esperit crea bellesa a través d’espais, formes, llums, textures, colors, sons i aromes, en íntima relació amb les persones que habiten l’edifici i les funcions que desenvolupin, per fer partícips d’un espai gratificant.
La bellesa és d’enorme poder curatiu. Rodejar-nos d’un entorn bonic, en unió amb la natura, crea en nosaltres un tipus de vivència vivificadora, al contrari del que podem sentir en un dels típics edificis anònims, en els quals la majoria de nosaltres ens hem acostumat a viure.
Pensar així en el nostre hàbitat és part d’una proposta global, de viure una vida en harmonia amb la Terra, en estreta relació amb la Natura, en la recerca d’una major salut personal i planetària.
Quan tenim present la nostra connexió amb la terra, amb el cicle, amb la vida, ens energitza i ens sentim part de tot el que ens envolta (Margo Adaira).
Pensar en arquitectura ecològica o la bioarquitectura
Pensar en una arquitectura profundament ecològica, és pensar en l’edifici com un organisme viu interactuant en un determinat ecosistema. Per exemple: una persona ingereix aliments i elimina els seus residus, inhala oxigen i exhala anhídrid carbònic. Si entenem l’arquitectura com un organisme viu, veiem que: necessita materials per a la seva construcció que generen un impacte ambiental; consumeix aigua i elimina aigües grises i negres; agafa aire exterior i acomiada aire viciat; necessita energia: elèctrica, gas, carbó, llenya o petroli, i elimina calor, radiació electromagnètica, soroll i contaminació. Aquests són els components del cicle energètic d’una casa. Avaluar l’impacta de cadascun d’ells i dissenyar de tal manera que els cicles es autoregular en harmonia amb els cicles de la natura, és el nostre repte.
Igual que la medicina integral que posa l’èmfasi en equilibrar tot el cos, en lloc de curar els símptomes, pensem que un edifici ha de ser part d’aquesta mateixa proposta, generant una nova visió arquitectònica.
Més informació ...
arquisos.blogspot.com/2008/01/arquitectura-ecolgica.html
ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA:
Què és?
L'arquitectura bioclimàtica és aquella que aprofita els fluxos energètics locals per tal de minimitzar la utilització d'energies aportades amb sistemes actius. Utilitza materials i tecnologies apropiades, maximitzant l'eficiència en l'ús dels recursos naturals que ofereix l'emplaçament. L'arquitectura tradicional de quasi tots els indrets es regeix, segons alguns dels principis de l'arquitectura bioclimàtica i és un bon referent a l'hora de cercar els materials i les estructures adequades.
En un edifici bioclimàtic cal integrar en el projecte d'arquitectura criteris de disseny que utilitzin els elements constructius i funcionals que permetin aconseguir un nivell de confort, higiene i control dels paràmetres ambientals més gran. Un dels camps on els edificis bioclimàtics tenen més impacte és en el del baix consum d'energia.
Els aspectes constructius més importants que s'han de tenir en compte a l'hora de construir un edifici bioclimàtics són:
1. Emplaçament
2. Forma i orientació
3. Aïllament tèrmic
4. Climatització
5. Il·luminació natural
1. Emplaçament
A l'hora de dissenyar l'edifici s'han d'estudiar quines característiques té l'emplaçament escollit per tal d'aprofitar al màxim els recursos que ofereixi el territori. Un dels factors a tenir en compte és el clima.
A Catalunya, en general, hi ha distinció entre la costa amb un clima temperat i l'interior més extrem sense ser en cap cas temperatures extremes, tret de la franja pirenaica.
Cal tenir en compte particularitats com:
L'orientació de l'emplaçament: els vessants sud reben més radiació solar, estan més protegits dels vents freds del Nord i permeten una proximitat i una alçada més grans de les edificacions sense que es produeixin solapaments que no pas la vessant nord.
La boira: cal anar amb compte si la zona és boirosa, aquesta redueix molt les hores de sol a l'hivern.
L'altitud: amb l'altitud augmenta l'exposició al sol i al vent, i disminueix la boira. Afecta directament la temperatura mitja anual (pot disminuir entre 0,5 i 1ºC cada 100 m). El gradient tèrmic dia-nit és més important que a la zona de costa.
Els vents: influeixen directament en l'aïllament tèrmic i les infiltracions, principalment a l'hivern, tot i que a les zones costaneres es poden aprofitar les marinades per condicionar les cases a l'estiu.
L'orografia del terreny: les muntanyes poden produir un efecte pantalla que redueixi els vents o les brises. En llocs molt tancats per la topografia es pot estancar el fred i la humitat en les anomenades inversions tèrmiques.
Les masses d'aigües properes: una massa d'aigua propera, prou important, pot actuar com a regulador de les condicions ambientals, ja que l'aigua es manté més freda que la terra durant les hores de sol i més temperada durant la nit. La diferència de temperatura causada pot provocar vents suaus o brises, aprofitables com a refrigeració a l'estiu.
Les plantacions de masses forestals: poden augmentar la humitat, disminuir el gradient tèrmic dia-nit i fer de barrera als vents freds. Les plantacions de fulla caduca donen ombra a l'estiu i deixen passar la llum a l'hivern.
Les altres edificacions en les trames urbanes: cal fer un bon disseny de la trama urbana per tal que els habitatges puguin ser assolellats o es puguin protegir mútuament de la calor gràcies a les ombres. En general quan més densa és la ciutat més difícil és il·luminar correctament els edificis, i l'energia solar disponible per habitant és menor. Cal controlar l'impacte de l'edifici sobre les altres construccions existents, per exemple amb un estudi d'assolellament i ombres.
2. Forma i orientació
La forma i l'orientació determinaran la quantitat de radiació solar que pot rebre l'edifici. És important conèixer com incideix el sol en cada cas per poder valorar quina és la forma més adequada per a l'edifici, sempre tenint en compte les possibilitats que ofereixi l'emplaçament. Se sap que la radiació solar és diferent en funció de la façana en la que incideix:
Façana Sud
Façana Nord
Façanes Est i Oest
Coberta
Per a climes temperats la forma més eficient energèticament és la que situa l'edifici en la direcció de l'eix est-oest, amb la façana principal mirant al sud. Cal no allargar excessivament l'edifici, ja que augmentaria la superfície exterior i es donarien pèrdues de calor a l'hivern. En general, cal minimitzar la superfície exterior de l'edifici, sobretot en aquelles orientacions que no reben aportacions solars.
L'objectiu d'aquesta forma és minimitzar les necessitats de calefacció a l'hivern i reduir les necessitats de refrigeració a l'estiu. Es considera una bona orientació del volum proposat aquella que es troba entre +/- 30º a Sud, i per tant cal procurar que les dimensions més grosses dels blocs estiguin orientades en aquest sentit. És preferible que si l'edifici ha d'estar desviat de l'orientació sud ho estigui cap a l'est, de manera que s'aprofiti el sol de matí a l'hivern i es fugi del sol de tarda a l'estiu.
La superfície exterior de l'edifici ha de tenir un bon equilibri entre l'aïllament tèrmic i l'emmagatzematge tèrmic. Antigament dins l'àrea mediterrània es construïa amb tecnologies que ho permetien, com la de terra tàpia, adob, maçoneria de pedra amb morters pobres, etc. La tecnologia actual permet trobar materials en el mercat que ofereixen prestacions similars i són compatibles amb l'obra, un exemple és el maó de termoargila.
L'estructura de l'edifici també ha de possibilitar la ventilació natural creuada i adequar les diferents zones de la casa en funció de les aportacions solars.
Alguns dels aspectes a tenir en compte en la distribució de les estances són que:
L'edifici ha de poder captar i distribuir l'energia rebuda pel seu interior.
Les estances amb ocupació contínua s'haurien de situar a les zones amb més radiació i protegir-les de les orientacions o alçades més desfavorables interposant espais amb menys exigències de confort.
Les zones generadores de calor, com la cuina, s'haurien de situar a les plantes inferiors, per tal que l'aire calent que puja escalfi les zones superiors i a orientacions amb poca radiació, ja que no requereixen aportacions energètiques de l'exterior.
És necessari que hi hagi comunicació entre els espais per tal que la calor pugui circular bé, i també obertures a diferents orientacions per tal que l'aire de ventilació circuli correctament.
Les cuines i banys haurien de tenir els seus propis sistemes de ventilació desvinculats de la ventilació general.
Façana Sud
A l'hivern la radiació incideix de manera força perpendicular durant moltes hores del dia degut a la poca alçada del Sol.
A l'estiu el sol hi incideix tangencialment, degut a la seva alçada elevada, rebent menys radiació que a l'hivern i sent relativament fàcil de modular amb elements que facin ombra.
És l'orientació idònia a nivell de captació, perquè rep molta radiació a l'hivern, que és quan cal més aportació per mitigar la baixa temperatura, i menys a l'estiu, en què interessa reduir la radiació solar. Per això es recomana concentrar els recursos de captació solar: finestres, galeries,... en aquesta direcció.
Façana Nord
A l'hivern no rep radiació directa i és una zona freda.
A l'estiu rep radiació directa les primeres hores del matí i les últimes de la tarda, amb poca aportació calorífica.
Com que a l'hivern, que és quan més cal la radiació i gairebé no n'arriba, es recomana fer les perforacions d'aquesta façana petites i aïllar-la de manera important per tal d'evitar pèrdues d'energia de l'interior.
Façanes Est i Oest
A l'estiu reben molta radiació solar, són molt càlides i difícils de protegir donada la baixa alçada solar.
A l'hivern reben poca radiació (unes 2,5 vegades menys que a l'estiu).
Les façanes sud-est i sud-oest reben una radiació molt similar durant tot l'any.
Es recomana instal·lar proteccions solars a les finestres d'aquestes façanes per mitigar la radiació excessiva a l'estiu.
Coberta
Rep aproximadament 4,5 vegades més radiació a l'estiu que a l'hivern degut a la diferència d'alçada solar.
A l'hivern el sol incideix de forma rasant, rebent poca radiació
A l'estiu el sol hi incideix tot el dia amb força perpendicularitat. Per això cal aïllar bé la coberta i evitar l'excessiva captació de radiació a l'estiu. En el cas que es tinguin claraboies, boques de pati, etc., posar-hi proteccions solars per no patir sobreescalfaments a l'estiu.
3. Aïllament tèrmic
L'aïllament tèrmic evita que el calor es transmeti ràpidament de l'exterior a l'interior o viceversa. És important que un edifici estigui ben aïllat per evitar consums innecessaris d'energia, condensacions i manca de confort. L'aïllament és obligatori i està regulat per el Documento Básico “DB-HE Ahorro de energía”.
Aquests Document Bàsic determina uns nivells mínims d'aïllaments, que no tenen, perquè ser els òptims. Els edificis energèticament eficients haurien de disposar de gruixos d'aïllament més grans que els mínims normatius, sempre tenint en compte que siguin amortitzables econòmicament i energèticament en funció de les condicions climàtiques de la zona. Normalment els habitatges tenen diverses zones, que poden arribar a ser una proporció significativa de l'edifici, sense aïllar. Són llindes, ampits, finestres, caixes de persiana, etc., i poden arribar a ser un pont tèrmic important. Per evitar-ho cal que les obertures siguin de doble vidre amb perfileries sense pont tèrmic i tinguin elements aïllants per les hores nocturnes, com persianes, cortines i porticons.
La coberta és l'element més exposat als diversos intercanvis exterior-interior, per això cal que disposi d'un bon aïllament. A l'estiu funcionen bé les cobertes ventilades, i també són recomanables les cobertes vegetals.
És necessari aïllar sense perdre la permeabilitat i a la vegada renovar l'aire interior d'una manera constant i continuada.
Altres consideracions que s'han de tenir en compte pel que fa a l'aïllament en general són que:
Les superfícies rugoses són més absorbents que les llises, ja que part de l'energia es reflecteix sobre elles mateixes.
És important que tot el tancament sigui continu, evitant discontinuïtats si aquestes representen ponts tèrmics.
L'aïllament també ha de permetre l'intercanvi d'aire entre l'exterior i l'interior de l'edifici.
La superposició de capes de diferents materials és una opció a valorar.
Les cambres d'aire ventilables a les façanes i cobertes faciliten el control energètic sobretot a l'estiu.
Els materials aïllants no poden ser en cap cas tòxics.
4. Climatització de l'edifici
La climatització és el condicionament d'aire per aconseguir unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà. Actualment representa el consum energètic més important a les llars ja que les necessitats de calor a l'hivern i de fred a l'estiu han fet que cada vegada més habitatges tinguin calefacció, ventiladors i/o aire condicionat.
Els edificis de la zona mediterrània poden arribar a consumir poca energia en climatització si s'apliquen estratègies de captació de calor a l'hivern i de refrigeració i ventilació natural a l'estiu. Les condicions climàtiques al llarg de l'any són, però, força variables, per això cal incorporar sistemes corresponents tant a climes freds com a climes càlids.
La inèrcia tèrmica és la capacitat d'un material o d'un element constructiu d'acumular i cedir calor. Depèn de la calor específica del propi material (kcal/kgºC), de la seva massa (kg) i de la seva conductivitat tèrmica (kcal/hmºC). Com més massa tèrmica hi hagi a l'interior de l'edifici (forjats, estructura, divisions interiors, mobiliari...) més inèrcia tèrmica s'aconsegueix.
L'espai tractat amb elements massius dóna una bona regulació i un comportament més homogeni al llarg dels diferents canvis climàtics amb poc cost addicional. Tot i això cal tenir en compte que paraments molt gruixuts no arriben a escalfar-se interiorment durant un cicle diari, fet que pot ser contraproduent a l'hivern, ja que necessita més calor per assolir temperatures que li permetin cedir-lo a l'ambient interior. En climes càlids és aconsellable una bona inèrcia tèrmica.
També s'ha de tenir en compte que alguns materials poden acumular humitat, fet contraproduent en climes freds i humits.
En climes mediterranis la refrigeració a l'estiu és pràcticament tan important com la calefacció a l'hivern. Per aconseguir una refrigeració natural s'ha de procurar la captació mínima de radiació possible a l'estiu, mitjançant proteccions solars, i que hi hagi una bona ventilació (tant natural com forçada), tot amb un bon aïllament exterior.
Hi ha sistemes de climatització, tant de captació d'energia a l'hivern com de refrigeració a l'estiu, molt diversos, pel que fa a nivell de sofisticació i consum energètic. L'eina que permet definir les superfícies de captació en funció dels volums a tractar és el balanç energètic entre les pèrdues i els guanys dels espais projectats. La ventilació garanteix la renovació de l'aire i permet carregar i acumular fred a les masses dels tancaments.
El criteri bàsic és fer circular l'aire de les zones més obagues a les zones més càlides i expulsar l'aire més calent.
Finestres
Les finestres són elements importants des de molts punts de vista:
Permeten la il·luminació natural.
Permeten la ventilació de l'edifici.
Són un punt d'intercanvi de calor amb l'exterior. Pel que fa a l'entrada de llum, són la principal font d'il·luminació natural, però s'ha d'anar amb compte amb els enlluernaments, de manera que són necessaris elements reguladors (cortines, persianes venecianes, etc.) que poden ajudar a difondre la llum a l'interior. La major part de la llum no arriba més enllà de la distància equivalent a dues vegades l'alçada de la llinda de la finestra, per això com més profund és el local més alta convé que sigui la llinda de les finestres.
Com a element de ventilació les finestres són molt útils en el cas que siguin practicables. Pel que fa a la regulació de la temperatura, són un punt de transmissió tèrmica important. Per evitar les pèrdues s'han d'utilitzar vidres dobles amb cambra i fusteries que millorin l'aïllament.
També cal orientar-les de manera correcta (l'orientació òptima és el sud), no sobredimensionar-les i protegir-les adequadament a l'estiu amb proteccions solars. Les finestres són la principal superfície de captació tèrmica. Els guanys calorífics a l'hivern a través de superfícies vidriades són més grans que les pèrdues tèrmiques que poden generar per transmissió. La diferent incidència de la radiació solar en funció de l'orientació permet exercir un control de les finestres.
En general, s'aconsella obrir finestres a la façana sud, ja que reben més captació solar a l'hivern que a l'estiu. Les altres façanes tenen menys guanys a l'hivern, per això cal minimitzar les seves superfícies transparents i obertures, sobretot a la cara nord.
Cal tenir especial cura amb el disseny de finestres a l'oest, ja que tindran poca captació a l'hivern i en canvi a l'estiu reben força radiació en les hores baixes, essent bastant difícils de protegir.
Al clima mediterrani, com que es necessita un bon aïllament a l'hivern i ventilació a l'estiu, la mida ideal de les obertures és complexa de trobar, cal tenir en compte que:
No han de ser excessivament grans (ja que transmeten energia calorífica ràpidament), però sí, el suficient com per permetre una bona il·luminació natural de l'interior.
Han de disposar de proteccions solars, que impedeixin l'entrada del sol a l'estiu i la permetin a l'hivern.
Han de ser practicables per tal de facilitar la ventilació i prou hermètiques com per no provocar grans pèrdues de calor per infiltracions.
Sistemes de climatització, sistemes captadors d'energia.
Els edificis bioclimàtics poden utilitzar diferents sistemes per captar energia:
Sistemes directes: finestres i claraboies.
Sistemes semidirectes: hivernacles i galeries, espais habitables annexes als edificis, que permeten captar la calor.
Sistemes indirectes: murs d'inèrcia, murs Trombe, captadors solars amb massa d'aigua, etc.
Són elements que permeten controlar les oscil·lacions de temperatura i l'entrada de llum de manera independent, ja que la radiació solar no incideix directament a l'habitacle, sinó que és absorbida per una massa intermèdia que emmagatzema la calor rebuda i l'allibera a l'interior quan és necessari. Són sistemes poc aplicats a la zona mediterrània, més indicats en zones d'interior i de muntanya.
Sistemes independents: llits de còdols i captadors d'aire, que capten la calor en un element independent de l'edifici.
Sistemes naturals de refrigeració
Hi ha diverses tècniques que un edifici bioclimàtic pot adoptar per tal de refrigerar l'espai amb baix consum energètic:
La utilització de la vegetació com a eina reguladora de la temperatura.
Sistemes que tenen en compte el vent dominant de la zona i les construccions que envolten l'edifici. Els arbres poden ajudar a conduir el vent.
Els acabats exteriors. És preferible un predomini de colors clars i que no hi hagi superfícies reflectores pròximes.
No abusar de la il·luminació artificial i utilitzar sempre lluminàries de baix consum.
Ventilació
La ventilació ha de permetre una bona qualitat de l'aire interior, per poder respirar, evitar males olors i riscos de salut. La taxa de renovació adequada en habitatges és d'unes 0,5 renovacions/hora, valor que augmenta amb l'ocupació i en funció del tipus d'activitat. Part de la renovació es pot obtenir per la pròpia transpiració de l'edifici, però sovint cal una ventilació voluntària per assolir els mínims desitjats.
La qualitat de l'aire interior depèn de molts factors, temperatura, humitat, pressió atmosfèrica, moviment i renovació de l'aire, el cicle dia-nit i interestacional, l'electricitat ambiental, la composició química.... Per tal que l'aire es renovi cal que els materials de construcció permetin l'intercanvi d'aire. Materials adequats són: l'argila, la pedra, la fusta, el guix, els morters de calç o l'argamassa del recobriment exterior.
És important que els espais no siguin completament hermètics ni excessivament aïllants, ja que en alguns casos els aïllaments no deixen transpirar l'edifici.
Hi ha molts sistemes de ventilació que poden ser utilitzats, entre ells hi ha sistemes d'inèrcia (conductes soterrats o soterrament de l'edifici), sistemes de radiació (patis), sistemes de moviment d'aire (torres de ventilació, xemeneies solars), sistemes d'ombrejament (ombracles, pèrgoles, patis) o sistemes d'humidificació (brolladors i estanys).
Proteccions solars
A l'estiu és necessari que les façanes que reben radiació directa tinguin les obertures protegides per evitar que l'edifici es sobreescalfi. Les finestres i balconades es poden protegir mitjançant voladissos i ràfecs, que impedeixen el pas de la radiació a l'estiu, quan el sol és alt, i permeten que aquest entri a l'hivern, quan està més baix.
A les obertures de l'oest les proteccions han de ser de tipus vertical degut a la poca alçada solar durant tot l'any.
A l'estiu s'ha d'impedir l'entrada de la radiació a l'interior mitjançant proteccions exteriors, com tendals, persianes i porticons, mai amb proteccions interiors que retenen la calor captada a l'interior de l'edifici.
També es pot aconseguir protecció solar mitjançant la vegetació. Els arbres de fulla caduca a la façana sud impedeixen l'entrada de sol a l'estiu i la permeten a l'hivern. Per a utilitzar la vegetació en aquest sentit cal escollir l'arbre en funció de l'alçada dels edificis i de l'entorn. La vegetació també proporciona altres proteccions climàtiques, a més del control de la radiació, com pot ser un millor confort microclimàtic, que combinat amb l'aigua permet tenir un cert grau d'humitat en els períodes desitjats.
5. Il·luminació natural
És bàsic que els edificis tinguin una bona il·luminació natural. Això s'aconsegueix fent un bon disseny de l'edifici que minimitzi les zones fosques. La qualitat de la llum i també la seva quantitat és diferent en funció de l'orientació de la façana.
Els edificis bioclimàtics tenen generalment grans superfícies de cara al sud, on la llum és molt intensa, per això són necessaris sistemes de regulació i distribució de la mateixa.
A la façana nord, l'única llum que entra és la llum de la volta del cel, blavosa i estable, excepte a l'estiu, en què cal evitar l'enlluernament per radiació directa a primera i darrera hora del dia.
Les façanes est i oest reben llum directa les primeres o darreres hores del dia, en què la llum és direccional i vermellosa. Durant la resta del dia reben la llum de la volta del cel, blavosa i estable, de manera que en funció de l'hora la llum que entra per aquestes obertures és molt diferent.
La coberta rep llum directa tot el dia, que en cas que entri a l'interior de l'edifici haurà de ser matisada i/o controlada.
Les proteccions solars i la forma i disposició de les obertures permeten per tant, controlar la quantitat i la qualitat de la llum que entra a l'edifici oferint un millor confort i reduint el consum energètic derivat de l'ús de sistemes d'il·luminació artificial.
Més informació... www.aperca.org/
LA BIOCONSTRUCCIÓ
La bioconstrucció ha d'entendre's com la manera de construir respectuosa amb tots els éssers vius. És a dir, la manera de construir que afavoreix els processos evolutius de tot ésser viu, així com la biodiversitat. Garantint l'equilibri i la sostenibilitat de les generacions futures.
La bioconstrucció és una manera de construir respectant els éssers vius, al seu origen, la seva evolució, a les seves propietats elementals, a les espècies en conjunt o les interaccions entre ells i l'entorn.
Decàleg de la bioconstrucció
1. Ubicació adequada
2. Integració en el seu entorn més proper
3. Disseny personalitzat segons les necessitats de l'usuari
4. Adequada Orientació i distribució d'espais
5. Ocupació de materials saludables i biocompatibles
6. Optimització de recursos naturals
7. Implantació de sistemes i equips per a l'estalvi
8. Incorporació de sistemes i equips de producció neta
9. Programa de tractament dels elements residuals
1. Ubicació adequada
S'evitarà la proximitat de fonts emissores de contaminació elèctrica i electromagnètica, química i acústica, com ara: fàbriques contaminants, grans vies de comunicació, línies d'alta tensió, subestacions i centers de transformació, etc, així com l'assentament sobre falles geològiques o corrents d'aigua (elements de tel · lúrica contemplats en la geobiología).
També hauran de ser evitats aquells llocs on, per l'actuació de l'home, pot posar en perill algun determinat ecosistema.
2. Integració en el seu entorn més proper
Atenent a la morfologia del terreny, construccions adjacents, els estils arquitectònics tradicionals de la zona, incloent vegetació pròpia del lloc i harmonia de formes constructives.
"La clau es troba en l'actitud que hem d'adoptar a l'hora de crear un assentament, aquesta ha de ser d'integració i no d'ocupació"
3. Disseny personalitzat
Segons les necessitats de l'usuari, en un procés d'interacció contínua amb ell per part del projectista, de tal manera que l'habitatge se li adapti i serveixi perfectament per desenvolupar-hi la seva forma de vida. Es procurarà, en la mesura del possible, cuidar l'efecte "ona de forma", evitant els elements excessivament rectilinis, amb cantonades pronunciades. No són convenients els materials excessivament rígids i / o tensió. Les grans llums es poden salvar amb arcs, voltes, etc. Les proporcions espacials, així com les formes i colors juguen un gran paper en l'harmonització del lloc.
4. Adequada Orientació i distribució d'espais
Es atendrà a la lògica distribució de serveis així com a les consideracions bioclimàtiques, d'estalvi energètic i funcional.
Es perseguirà siempre que sigui possible una bona orientació.
Es projectaran els Envidriaments adequats per al màxim aprofitament tèrmic i lumínic (amb parets i terres d'alta inèrcia tèrmica)
Situació d'estades de poc ús al Nord (garatges, rebosts, escales, ...) i Zones Dia al Sud.
Es dedicarà una molt especial atenció a l'estudi dels llocs de descans, evitant que a la vertical dels mateixos transcorrin conduccions d'electricitat, aigua o de qualsevol altre tipus.
5. Ocupació de materials saludables, biocompatibles i higroscopicitat
Aquests han de facilitar els intercanvis d'humitat entre l'habitatge i l'atmosfera. L'habitatge ha de "respirar".
Els materials hauran de ser de matèria primera almenys elaborada possible i trobar el més a prop possible de l'obra (utilitzar recursos de la zona).
Han de trobar totalment exempts d'elements nocius com asbest, poliuretà, clor, PVC (usats de forma molt comú avui en dia).
Els conductes de sanejament de gran diàmetre poden ser de ceràmica amb connexions de cautxú i els de petit diàmetre, de PP (polipropilè), PB (polibutileno) i / o PE (polietilè) en comptes de PVC. Amb aquests materials, les conduccions són més estables, flexibles, duradores i menys sorolloses.
Per a les conduccions elèctriques, ja existeixen en el mercat cables lliures d'halògens i sense PVC, així com tub-ris de polipropilè.
Evitarem els aïllaments i pintures de porus tancat, plastificats, elements retenidors de pols electrostàtic (moquetes, sòls plàstics ...) i tots aquells materials que emeten gasos tòxics en la seva combustió. Hem d'utilitzar pintures al silicat, a la calç, l'aigua, oli de linaza, colofonia, ceres naturals, etc ..., així com, per als elements decoratius, tractaments de fusta o brillants i esquerdejats.
En els elements estructurals, emprarem ciments naturals o cal hidràulica. L'ús de l'acer deu restringir-se a l'imprescindible i haurà de ser convenientment derivat a terra.
Avui en dia s'abusa molt dels elements estructurals de formigó armat, com bigues, pilars i forjats, sobretot les biguetes de formigó armat pretensat, les quals contenen acer amb una tensió-torsió permanent, quan en molts casos aquests poden ser substituïts per murs autoportants, encavallada, arcs i voltes.
6. Optimització de recursos naturals
És molt recomanable realitzar un estudi de recursos del lloc, de tal manera que puguem determinar els elements naturals que ens poden aportar algun tipus de "treball" sense limitar la seva perdurabilitat, a tenir present:
• Climatologia
• Insolació (radiació solar incident i temporalitat)
• Geologia i hidrologia
• Pluviometria
• Vents dominants (força, temporalitat i direcció)
• Biomassa (massa forestal)
• Ecosistemes
Al llarg de la història, el primer element d'anàlisi per a l'elecció d'un lloc com assentament humà, ha estat l'aigua. És aquest el element cabdal que condiciona la sostenibilitat d'un assentament. Avui en dia hem de considerar un recurs escàs.
Es tindrà una especial cura amb el tractament de l'aigua, la seva captació, la seva acumulació, el seu ús, la seva depuració, la reutilització i el seu retorn al medi natural.
La captació és convenient realitzar-la en una mina horitzontal (si és possible), si no, haurem de cercar el nivell freàtic o una vena d'aigua. O fins i tot canalitzar i acumular l'aigua de pluja. Els dipòsits d'aigua han d'estar protegits de la llum i de la calor, així com construïts amb materials naturals. El seu ús ha de ser responsable i auster. És recomanable separar les aigües grises (dutxes, piques, dutxes) de les aigües negres (inodors) per ser tractades de forma eficient i poder depuratiu de forma biològica per a la seva posterior reutilització.
Es tractarà d'aprofitar la llum solar (insolació) com a element cabdal d'il · luminació i com a font d'energia per l'escalfament de paraments i col · lectors solars. De la mateixa manera es pot produir electricitat amb panells fotovoltaics.
Es tindrà en compte els vents dominants, la seva intensitat, direcció i temporalitat. Amb això podrem adoptar sistemes de climatització basats en el principi de "pressió diferencial en conductes de ventilació i / o refrescar", així com adoptar mesures per evitar les seves possibles afeccions col · locant pantalles biològiques.
Implantar elements per a la climatització natural, com masses forestals, llacunes, sunths termosolares, hivernacles, cobertes verdes, etc ...
També la implantació de les energies renovables aprofitables en aquest lloc determinat (com aerogeneradors, turbines hidràuliques, panells solars, biomassa, etc ...), així com l'aprofitament dels materials constructius del lloc.
7. Implantació de sistemes i equips per a l'estalvi
Utilització de la Bioclimàtica, a través de sistemes de captació solar passiva, galeries de ventilació controlada, sistemes vegetals hídrics reguladors de la temperatura i la humitat. Ventilació per sunt termosolar. Ràfec dissenyats adequadament. Preferiblement murs autoportants que aportin inèrcia tèrmica, amb aïllament cap a l'exterior. En façanes amb forta insolació poden incorporar pantalles ventilades.
Vegetació perenne al Nord i caduca, al Sud, Est i Oest.
On la climatologia ho permeti, és convenient incorporar cobertes vegetals inundables.
Mirar per a l'estalvi de l'aigua a les aixetes. Aquells que s'utilitzen per dutxar han de ser termostàtics.
Instal · lacions de mobiliari de baix impacte i configuració ergonòmica, Electrodomèstics de baix consum i baixa emissivitat electromagnètica i iònica, nul · la emissió de microones i ones gamma, etc .... amb una presa de terra adequada, que no emetin gasos nocius i que els seus elements que l'envolten siguin naturals.
S'ha de tenir en compte no només la disposició òptima del mobiliari, sinó també la seva pròpia forma i contorn geomètric.
8. Incorporació de sistemes i equips de producció neta
Després d'un estudi dels recursos naturals del lloc i de les necessitats a cobrir, podem determinar els sistemes més adequats per obtenir l'energia que necessitem, com per exemple:
SOLAR-TÈRMICA amb panells plans, concentradors o tubs de buit per cobrir les necessitats d'aigua calenta sanitària i suport a calefacció. També podem produir fred amb energia solar, geotèrmica, biomassa o biogàs, mitjançant màquines d'absorció.
Mitjançant forns solars i / o concentradors parabòlics podem obtenir l'energia necessària per a la coción dels aliments en més d'un 75% dels dies.
GEOTERMICA en aquells llocs que tinguin pròxima alguna vena magmàtica i / o vapor procedent del subsòl, mitjançant intarcambiadores per a tot tipus de tractaments tèrmics com els que cobreix la solar tèrmica.
BIOMASA procedent de residus agroforestals per al suport de la Solar-Tèrmica.
BIOGAS procedent dels digestors anaeròbics de les EDAR per al suport de la Solar-Tèrmica.
SOLAR FOTOVOLTAICA per a la producció d'electricitat.
HIDRÀULICA per a la generació d'electricitat així com aquelles màquines que requereixin d'una força motriu. El seu ús s'ha de considerar restringit a aquells llocs on el seu impacte sigui mínim.
EÓLICA exactament igual que la Hidràulica. El seu ús s'ha de considerar restringit a aquells llocs on el seu impacte sigui mínim.
9. Programa de recuperació de residus i depuració d'abocaments
Separació de residus en origen, amb programa de reciclatge i si és possible reutilització dels sòlids inorgànics així com compostatge dels orgànics.
Hem de posar especial atenció a la depuració de les aigües residuals per a la seva posterior utilització, com per exemple, en reg. En els llocs amb gran escassetat d'aigua s'han d'incorporar sistemes de deshidratació orgànica o "WCs secs" amb la seva posterior programa de compostatge.
Criteris de bioconstrucció
Aquest escrit neix com a resposta al creixent deteriorament del nostre entorn, en un intent d'ajudar a desenvolupar una "consciència global", al punt que cada individu pugui sentir com a part d'aquesta cèl · lula còsmica anomenada Terra, on tot està tan interrelacionat i és tan interdependent que, inevitablement, el nostre desenvolupament com a societat és fruit de la suma del desenvolupament de cadascun dels individus que la composen, reflecteix aquest en el respecte pel nostre entorn tant pel que fa al medi, diguem, físic com pel que fa als éssers que l'habiten.
Hem de ser conscients (i és la nostra responsabilitat envers les futures generacions) que tot el que un ésser viu realitza repercuteix en els altres, de tal manera que una acció mai roman aïllada sinó que provoca reaccions, tangibles o no, a major o menor termini de temps, en tot allò que l'envolta, estenent el seu efecte de la mateixa manera que les ones que provoca una pedra al caure a l'aigua. Així totes les nostres accions són importants, incideixen en la resta dels éssers i del planeta i repercuteixen molt més enllà d'elles mateixes.
Aquesta consciència que el planeta és la nostra casa i és la nostra responsabilitat cuidar, preservar i mantenir-lo a ell i els éssers que l'habiten en òptimes condicions per a produir salut i felicitat, ha de marxar translúcid en tota activitat humana.
L'acte de construir, d'edificar, genera un gran impacte en el medi que ens envolta. La bioconstrucció persegueix minimitzar en la mesura del possible ajudant a crear un desenvolupament sostenible que no esgoti el planeta sinó que sigui generador i regulador dels recursos emprats en aconseguir un hàbitat saludable i en harmonia amb la resta.
L'habitatge s'ha d'adaptar a nosaltres com una 3a pell, ha de procurar recer, abric, salut. Passem de mitjana del 85-90% del nostre temps en interiors. Les atmosferes interiors poden contenir més de 900 substàncies químiques, partícules i materials biològics amb efectes potencials sobre la nostra salut (Scherer 2007). L'exposició en interiors a substàncies químiques tòxiques, provinents de diverses fonts, pot ser significativament superior que l'exposició a l'exterior, a causa de les condicions de ventilació (JRC 2005). Fins a un 20% dels europeus pateixen asma a causa de substàncies inhaladors a atmosferes interiors (JRC 2005). Les substàncies contaminants de les atmosferes interiors poden augmentar el risc de càncer en la població (JRC 2005).
Text Ismael Caballero
responsable de l'àrea en G.E.A.
Més informació ... www.biovivienda.com/video-demo.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_bioclim%C3%A1tica
www.miliarium.com/monografies/Construccion_Verde/Arquitectura_Bioclimatica.asp
personasenaccion.com/arquitecturabioclimatica /
www.arquibio.com/
ARQUITECTURA TRADICIONAL
Que és?
L’arquitectura popular com l’art popular, és l’arquitectura de les classes populars, feta pels propis usuaris o per artesans amb escassa instrucció, els quals construeixen diversos tipus d’edificis, bàsicament els allotjaments de les àrees rurals, així com diversos tipus d’edificacions auxiliars destinades a finalitats pròpies o secundaris, relacionats amb la vida i el treball com poden ser les construccions de pedra per a ús agrícola, els corrals, els pallers, els horreos, les bordes, etc.
L’arquitectura tradicional reflecteix molt bé la forma de ser i viure dels habitants d’un poble.
L’habitatge tradicional respon a dos factors: el primer és el clima; el segon, el terreny, això és, l’orografia i els materials disponibles.
Les construccions i edificis de l’arquitectura popular són funcionals adequades empre a la finalitat prevista i als materials disponibles en cada lloc. Es caracteritzen per una gran economia de mitjans, volum i obra, ja que els seus constructors cerquen l’estalvi de treball i materials, això comporta que aquests materials són sempre locals o pròxims i sempre amb tècniques senzilles. L’origen es remunta a èpoques anteriors que s’han transmès d’una a una altra generació mitjançant la tradició oral.
L’arquitectura popular, seria l’equivalent a l’arquitectura vernacla pre-industrial, pressuposa i és complementària de l’arquitectura culta, ja que ambdues van evolucionar a partir de l’arquitectura primitiva. D’altra banda, l’arquitectura popular reflecteix els models de l’arquitectura culta, ja que les classes populars, històricament sotmeses, reflecteixen el comportament i les maneres de les classes dominants.
Arquitectura popular o arquitectura vernacla, són termes que s’apliquen indistintament a les construccions o als edificis que presenten trets o característiques tipològiques comuns en determinats àmbits geogràfics de diversa extensió, per exemple: l’arquitectura de fang a Espanya, pròpia de les comarques de la Terra de Camps o l’arquitectura subterrània, que s’estén per moltes part del món.
La teoria i la història de l’arquitectura, tradicionalment s’han ocupat de l’estudi dels monuments, de l’obra dels arquitectes, dels corrents i estils de la «arquitectura culta» deixant de banda la «arquitectura sense arquitectes» que representa el 90 % dels espais on la humanitat viu i treballa, enfront del 10% que representen els edificis i espais de la «arquitectura culta».
Encyclopedia of vernacles Architecture of the World, composta de tres volums on es detalla l'arquitectura vernacla del món seguint un esquema per regions culturals. Publicat el 1997, sota la direcció de Paul Oliver de l'Oxford Institute for Sustainable Development i la Oxford Brookes University.
Cambridge University Press Encyclopedia of vernacles Architecture of the World
Rapoport, Amos. «House Form and Culture» (Morfologia d'Habitatge i Cultura). Lliçó, N.J.: Prentice-Hall, 1969. Existeix una edició en castellà: «Habitatge i cultura», traduïda per Conchita Diez de Espada. editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona 1972
L’arquitectura tradicional d’un territori és probablement la manifestació material heretada on es barregen la major quantitat de factors: econòmics, socials, culturals ... i, en conseqüència, un dels elements que més contribueix a potenciar les senyes d’identitat d’un territori. A més, l’arquitectura popular amb la seva funcionalitat quotidiana, ens educa en uns principis culturals i estètics, que cap altra manifestació representa.
El cor d’aquesta arquitectura és sens dubte la casa, l’element cultural que millor reflecteix la vida d’un poble; així tenim cases de conreu, cases palaus, cases cova, casals, etc. A aquestes tipologies de cases s’uneixen els elements auxiliars com: corrals, colomars, molins, barraques, batanes, trulls ..., utilitzats en relació amb les activitats econòmiques tradicionals: agricultura, ramaderia, artesania, tèxtil.
L’arquitectura popular serveix avui com a exemple de desenvolupament sostenible, ensenyant-nos una intel·ligent relació amb el lloc, on els materials emprats en la seva edificació eren els que el propi territori subministrava: pedra, fusta, peces de forja, guix, la calç.
Contaminació urbana i deteriorament rural
El valor de les manifestacions conservades, augmenta en tant en quant a l’elaboració d’edificis nous es va fer fallida amb la transformació del medi rural espanyol dels anys seixanta. Actualment s’ha perdut gairebé tota referència amb el que era l’evolució tradicional, apareixent models urbans exògens que esborren la identitat del territori i deterioren la imatge de conjunt.
Per què trenquem la fesomia tradicional amb edificis i materials que imiten el medi urbà (maó, alumini, PVC, etc.)?
No és l’arquitectura popular una senyal d’identitat dels nostres territoris?
Per què imitar allò que no és el nostre?
Esperem tornar a connectar amb aquella evolució tradicional, creant una nova construcció que tingui les seves arrels en el passat dels territoris i comarques espanyoles i així poder tancar el desgraciat parèntesi obert en els darrers anys.
Carmen Santisteban
Europe Direct Conca
urdimbred.blogia.com / temes / arquitectura-tradicional.php
Diferències entre Arquitectures
Arquitectura Tradicional i Arquitectura Ecològica o la Bioarquitectura.
Tradicionalment l’arquitecte ha valorat l’edificació en funció de la seva estètica, distribució de conjunts, utilització de l’espai, forma, estructura, elements constructius, ús del color i de ombra, i altres trets típics del projecte arquitectònic. Per contra, el ecologisma valora l’edifici en el context del concepte ecosistema. Això vol dir que el concepte d’edifici no només és com un ens format per components abiòtics (no vivents) sinó també per components biòtics (vivents), tots els quals operen conjuntament com un sistema complet en el context d’altres ecosistemes de la biosfera. Així mateix el ecologista considera els éssers humans com organismes o components biòtics en el si dels ecosistemes. En general, els canvis en les condicions de l’ecosistema produïts pel medi edificat comporten amb si la disminució, d’alteració i / o algun tipus d’addició als ecosistemes i recursos naturals de la terra. Qualsevol acció o activitat edificacions de la que es derivi algun d’aquests canvis serà contemplar aquí com a causant d’impacte ecològic.
Article escrit per: Lluïsa Garcia
Escriptora d'articles per al Portal
www.arqhys.com
Santo Domingo, Rep. Dg.
www.arqhys.com / articles / tradicional-arquitectura.html
Més informació ...
es.geocities.com / hermedes_palencia / arquitectura.htm
www.smra.org / arquitectura_tradicional.htm
usuarios.lycos.es / doneyweb / arquitectura.htm
www.gonzaloalcalde.com / index_archivos / arquitecturatradicional.htm
www.rinconesdelatlantico.com
