PVC: material contaminant. (policlorur de vinil)
Els elements de PVC que es poden trobar a l'obra van des de els tubs de sanejament, fins a les finestres de tancament a elements de mobiliari interior de les vivendes, etc, etc.
El PVC (policlorur de vinil) està compost per clor (derivat de la sal comuna) en un 57% i etilè (derivat del petroli) en un 43%. Aquest compost es denomina dicloro età, que a altes temperatures es converteix en gas clorur de vinil (CVM).
Després, per mitjà d’una reacció química coneguda com polimerització, el CVM es converteix en un pols blanca, fi i químicament inert: la resina de PVC. Entre tots els plàstics, la seva densitat és la més gran: 1330g/cm3. El seu poder calòric és reduït i és molt resistent a l’atac d’àcids i bases, però és inestable a la calor i les radiacions
ultraviolades, per la qual cosa necessita additius.
Aquest primer compost, dicloro età, DCE, ja és summament perillós:
- Cancerigen, indueix defectes de naixement, danys en els ronyons i altres òrgans, hemorràgies internes i trombes.
- Altament inflamable, pot explotar produint clorur d’hidrogen i fosgens (dos dels gasos que poden causar accidents com el de Bhopal).
- Després, a partir de l'DCE es genera el gas extremadament tòxic clorur de vinil (VCM)
- Carcinògens humà provat (International Agency Research of Cancer de Lyon; Centre d’anàlisi i Programes Sanitaris de Barcelona). Causa angiosarcoma hepàtic.
- Explosiu
Aquesta resina plàstica de consum generalitzat obtingut per la poliaddició del clorur de vinil (MVC) s’utilitza en la fabricació de canonades, recobriments de cables i parets, soles de sabates i envasos, símil cuir, joguines i en diferents materials utilitzats en la indústries de la construcció.
El plàstic PVC incorpora en la seva composició el 57% de clor. D’això que la seva fabricació i eliminació siguin tan contaminants ja que formen i emeten al medi ambient, substàncies Organoclorats tòxiques, persistents i bioacumulacions, entre elles clorur de vinil, hexaclorobenzè, PCB’s, dioxines i altres substàncies organoclorats que integren el grup dels COP’s , Compostos Orgànics Persistents. Aquests compostos abasten una gran quantitat de substàncies químiques produïdes per l’home; representen una extensa llista, però la majoria tenen en comú dos elements en la seva composició, clor i carboni, se’ls coneix amb el nom de organoclorats. Alguns d’aquests productes han estat tràgicament populars com el DDT.
No totes aquestes substàncies són creades intencionadament en la indústria, algunes d’elles apareixen com a subproductes no desitjats, com les perilloses dioxines i els furans. Per altra banda la fabricació del PVC requereix molta energia, necessària per separar el clor del sodi, al qual es troba fort i establement unit formant sal comú. Un producte de PVC pot contenir fins a un 60% d’additius, els que li atorguen les propietats requerides, estabilitat, plasticitat o rigidesa, color, etc., la qual cosa converteix el producte en un compost de químics, generalment tòxic.
Les mànegues i canonades flexibles, tapisseries, rajoles per pisos o papers pintats de vinil, semicuirs, cintes aïllants, pel·lícules per empaqueta, abrics, impermeables, estovalles, cortines per bany, làmines autoadhesives, guants, recobriment de cables, etc. són productes de PVC tous, per a això se li afegeixen plastificants. Les substàncies que
s’utilitzen com a plastificants del vinil són els ftalats, compostos que han resultat cancerígens en animals de laboratori i que a més són estrogènics, el que significa que poden alterar el sistema hormonal.
Aquests compostos després s’alliberen dels productes de PVC tou. El més important i utilitzat és el plastificant (fosfits i ftalats) és el Di-2-etilhexilftalato o DEHF. Es fabriquen de 3 a 4 milions de tones per any i la majoria és utilitzada com a additiu per al PVC. Es troba estès per tot el medi ambient (peixos de l'Oceà Atlàntic, ous d’aus, mamífers marins, plantacions de blat de moro, etc.). És un sospitós carcinogen humà.
Per a l’obtenció de PVC rígid són utilitzats com a additius metalls pesants tòxics, com el plom i el cadmi. Amb ell es construeixen finestres, perfils per finestres, persianes i revestiments, canonades de pressió i colzes, ampolles per a oli i aigua mineral, joguines i altres aplicacions.
A continuació s’enumeren els riscos per la salut, derivats dels metalls pesants:
- Arsènic (As): Bronquitis; càncer d’esòfag, laringe, pulmó i bufeta, hepatotoxicitat, malalties vasculars.
- Beril li (Be): Irritació de les membranes mucoses i de la pell; càncer de pulmó.
- Cadmi (Cd): Bronquitis, emfisema, nefrotoxicitat, infertilitat, càncer de pròstata, alteracions neurològiques, hipertensió, malalties vasculars.
- Crom (Cr): nefrotoxicitat. Hepatotoxicitat. càncer de pulmó.
- Mercuri (Hg): Alteracions neurològiques, afeccions del sistema respiratori.
- Plom (Pb): Alteracions neurològiques (disminució del coeficient intel·lectual infantil), nefrotoxicitat, anèmia, càncer de ronyó.
* El plàstic clorat PVC (policlorur de vinil) ocasiona greus riscos al medi ambient i a la salut pública, durant tot el seu cicle de vida. Els principals estan associats amb la generació i emissió de dioxines durant el procés de fabricació del clorur de vinil i la incineració de productes de PVC, i la migració dels additius, com és el cas dels plastificants que necessàriament contenen els productes d’aquest plàstic tou. Per tot això, el PVC pot denominar "verí mediambiental". (Sentència dictada pel Tribunal Superior de Viena, Àustria el 31/03/1994).
La Construcció amb PVC
L’ús del PVC en elements constructius està molt estès, com s’ha vist en paràgrafs anteriors, finestres, perfils per finestres, persianes i revestiments, recobriment de cables, rajoles de pisos, papers pintats de vinil, canonades, caixes de distribució, endolls, làmines per impermeabilització (sostres, terres), etc., en general, tots els productes flexibles alliberen els compostos tòxics durant la seva vida útil; d’igual forma són molt perillosos, sobretot per als nens, aquells productes rígids, com finestres, que contenen en la seva composició plom i cadmi.
Els residus de materials de construcció de PVC es dipositen en els abocadors de residus sòlids urbans o incineradores; en els primers, els additius d’aquests materials s’alliberen, contaminant el sòl i l’aigua, aquesta contaminació és prolongada en el temps, ja que la vida mitjana dels productes de construcció de PVC és de 5 a 30 anys.
En els incineradores, al cremar els residus, el clor contingut es transforma en àcid clorhídric, gas aquest summament corrosiu, que produeix greus danys materials i humans, a dioxines i en altres substàncies organoclorats.
Durant un incendi tots aquests gasos són abocats a l’atmosfera i com l’àcid clorhídric també reacciona amb els additius que conté el PVC, augmenta el volum de fums tòxics.
Les cendres i runes d’un sinistre queden contaminats amb dioxines.
A Alemanya hi ha fàbriques de reciclatge de finestres ja usades, però segons investigacions de Greenpeace, només es recicla un 2% dels residus de construcció.
D’altra banda, segons aquest informe, les finestres incorporaria només un 30% a 50% de material reciclat, ja que la qualitat d’aquest últim és molt baixa. O sigui que sempre s’utilitzarà material verge, que després es convertirà en residu i haurà de ser eliminat.
Materials de construcció alternatius al PVC
El PVC és, en el moment d’adquirir-lo, més barat que els productes alternatius. Però els seus desavantatges ambientals, tècniques i la seva menor durada fan que els materials alternatius resulten més econòmics a mitjà termini.
Un exemple clar és el cas de conductes de PVC per a aigües residuals, el preu és d’un 20% a un 30% inferior al d’altres materials alternatius, com ferro galvanitzat, ceràmica o polietilè. Però, en treballs subterranis, incideix molt poc el cost del material de la canonada en el cost total de la instal·lació (excavació, extensió de conductes, farcit, etc.).
D’altra banda el PVC té més possibilitats de patir ruptures que els altres materials. La seva vida mitjana real és de 10 a 15 anys enfront dels més de 100 anys de durada dels materials tradicionals.
CONCLUSIONS
- Una primera conclusió i molt important és que el PVC contamina en tot el seu cicle de vida, durant la producció, mentre és utilitzat i finalment com a residu.
- Degut a que el seu reciclatge és pràcticament nul, una vegada que es converteixen en residus, aquests materials van a parar als abocadors de RSU (Residus Sòlids Urbans) o incineradores, on acaben contaminant l’ambient. D’altra banda, a causa de la baixa qualitat del PVC reciclat, sempre és necessari utilitzar material verge, cosa que augmenta la quantitat de material existent que després es convertirà en residu.
- En construcció es poden i s’han d’utilitzar materials alternatius, tot i que a l'inici de la mateixa resultin més cars que els productes de PVC, en el temps resulten més econòmics, ja que duren més i no contaminen.
- Pel que fa als envasos de productes alimentaris, urgeix una reglamentació, que prohibeix l’ús de PVC, ja que els mateixos estan posant en risc la salut dels habitants.
- És necessària una campanya d’informació i conscienciació de la població en quant a l’ús de productes de PVC i els perills als quals es veu exposada.
- Es necessita un programa de substitució i eliminació del PVC en el mercat, recolzat per la legislació corresponent.
- A molts països Europeus, el PVC a passat a ser un material prohibit per qüestions mediambientals i de salut pública en general.
Autor: Hess, Alina A.Departament d'Estabilitat, Facultat d'Enginyeria, U E
El PVC (policlorur de vinil) està compost per clor (derivat de la sal comuna) en un 57% i etilè (derivat del petroli) en un 43%. Aquest compost es denomina dicloro età, que a altes temperatures es converteix en gas clorur de vinil (CVM).
Després, per mitjà d’una reacció química coneguda com polimerització, el CVM es converteix en un pols blanca, fi i químicament inert: la resina de PVC. Entre tots els plàstics, la seva densitat és la més gran: 1330g/cm3. El seu poder calòric és reduït i és molt resistent a l’atac d’àcids i bases, però és inestable a la calor i les radiacions
ultraviolades, per la qual cosa necessita additius.
Aquest primer compost, dicloro età, DCE, ja és summament perillós:
- Cancerigen, indueix defectes de naixement, danys en els ronyons i altres òrgans, hemorràgies internes i trombes.
- Altament inflamable, pot explotar produint clorur d’hidrogen i fosgens (dos dels gasos que poden causar accidents com el de Bhopal).
- Després, a partir de l'DCE es genera el gas extremadament tòxic clorur de vinil (VCM)
- Carcinògens humà provat (International Agency Research of Cancer de Lyon; Centre d’anàlisi i Programes Sanitaris de Barcelona). Causa angiosarcoma hepàtic.
- Explosiu
Aquesta resina plàstica de consum generalitzat obtingut per la poliaddició del clorur de vinil (MVC) s’utilitza en la fabricació de canonades, recobriments de cables i parets, soles de sabates i envasos, símil cuir, joguines i en diferents materials utilitzats en la indústries de la construcció.
El plàstic PVC incorpora en la seva composició el 57% de clor. D’això que la seva fabricació i eliminació siguin tan contaminants ja que formen i emeten al medi ambient, substàncies Organoclorats tòxiques, persistents i bioacumulacions, entre elles clorur de vinil, hexaclorobenzè, PCB’s, dioxines i altres substàncies organoclorats que integren el grup dels COP’s , Compostos Orgànics Persistents. Aquests compostos abasten una gran quantitat de substàncies químiques produïdes per l’home; representen una extensa llista, però la majoria tenen en comú dos elements en la seva composició, clor i carboni, se’ls coneix amb el nom de organoclorats. Alguns d’aquests productes han estat tràgicament populars com el DDT.
No totes aquestes substàncies són creades intencionadament en la indústria, algunes d’elles apareixen com a subproductes no desitjats, com les perilloses dioxines i els furans. Per altra banda la fabricació del PVC requereix molta energia, necessària per separar el clor del sodi, al qual es troba fort i establement unit formant sal comú. Un producte de PVC pot contenir fins a un 60% d’additius, els que li atorguen les propietats requerides, estabilitat, plasticitat o rigidesa, color, etc., la qual cosa converteix el producte en un compost de químics, generalment tòxic.
Les mànegues i canonades flexibles, tapisseries, rajoles per pisos o papers pintats de vinil, semicuirs, cintes aïllants, pel·lícules per empaqueta, abrics, impermeables, estovalles, cortines per bany, làmines autoadhesives, guants, recobriment de cables, etc. són productes de PVC tous, per a això se li afegeixen plastificants. Les substàncies que
s’utilitzen com a plastificants del vinil són els ftalats, compostos que han resultat cancerígens en animals de laboratori i que a més són estrogènics, el que significa que poden alterar el sistema hormonal.
Aquests compostos després s’alliberen dels productes de PVC tou. El més important i utilitzat és el plastificant (fosfits i ftalats) és el Di-2-etilhexilftalato o DEHF. Es fabriquen de 3 a 4 milions de tones per any i la majoria és utilitzada com a additiu per al PVC. Es troba estès per tot el medi ambient (peixos de l'Oceà Atlàntic, ous d’aus, mamífers marins, plantacions de blat de moro, etc.). És un sospitós carcinogen humà.
Per a l’obtenció de PVC rígid són utilitzats com a additius metalls pesants tòxics, com el plom i el cadmi. Amb ell es construeixen finestres, perfils per finestres, persianes i revestiments, canonades de pressió i colzes, ampolles per a oli i aigua mineral, joguines i altres aplicacions.
A continuació s’enumeren els riscos per la salut, derivats dels metalls pesants:
- Arsènic (As): Bronquitis; càncer d’esòfag, laringe, pulmó i bufeta, hepatotoxicitat, malalties vasculars.
- Beril li (Be): Irritació de les membranes mucoses i de la pell; càncer de pulmó.
- Cadmi (Cd): Bronquitis, emfisema, nefrotoxicitat, infertilitat, càncer de pròstata, alteracions neurològiques, hipertensió, malalties vasculars.
- Crom (Cr): nefrotoxicitat. Hepatotoxicitat. càncer de pulmó.
- Mercuri (Hg): Alteracions neurològiques, afeccions del sistema respiratori.
- Plom (Pb): Alteracions neurològiques (disminució del coeficient intel·lectual infantil), nefrotoxicitat, anèmia, càncer de ronyó.
* El plàstic clorat PVC (policlorur de vinil) ocasiona greus riscos al medi ambient i a la salut pública, durant tot el seu cicle de vida. Els principals estan associats amb la generació i emissió de dioxines durant el procés de fabricació del clorur de vinil i la incineració de productes de PVC, i la migració dels additius, com és el cas dels plastificants que necessàriament contenen els productes d’aquest plàstic tou. Per tot això, el PVC pot denominar "verí mediambiental". (Sentència dictada pel Tribunal Superior de Viena, Àustria el 31/03/1994).
La Construcció amb PVC
L’ús del PVC en elements constructius està molt estès, com s’ha vist en paràgrafs anteriors, finestres, perfils per finestres, persianes i revestiments, recobriment de cables, rajoles de pisos, papers pintats de vinil, canonades, caixes de distribució, endolls, làmines per impermeabilització (sostres, terres), etc., en general, tots els productes flexibles alliberen els compostos tòxics durant la seva vida útil; d’igual forma són molt perillosos, sobretot per als nens, aquells productes rígids, com finestres, que contenen en la seva composició plom i cadmi.
Els residus de materials de construcció de PVC es dipositen en els abocadors de residus sòlids urbans o incineradores; en els primers, els additius d’aquests materials s’alliberen, contaminant el sòl i l’aigua, aquesta contaminació és prolongada en el temps, ja que la vida mitjana dels productes de construcció de PVC és de 5 a 30 anys.
En els incineradores, al cremar els residus, el clor contingut es transforma en àcid clorhídric, gas aquest summament corrosiu, que produeix greus danys materials i humans, a dioxines i en altres substàncies organoclorats.
Durant un incendi tots aquests gasos són abocats a l’atmosfera i com l’àcid clorhídric també reacciona amb els additius que conté el PVC, augmenta el volum de fums tòxics.
Les cendres i runes d’un sinistre queden contaminats amb dioxines.
A Alemanya hi ha fàbriques de reciclatge de finestres ja usades, però segons investigacions de Greenpeace, només es recicla un 2% dels residus de construcció.
D’altra banda, segons aquest informe, les finestres incorporaria només un 30% a 50% de material reciclat, ja que la qualitat d’aquest últim és molt baixa. O sigui que sempre s’utilitzarà material verge, que després es convertirà en residu i haurà de ser eliminat.
Materials de construcció alternatius al PVC
El PVC és, en el moment d’adquirir-lo, més barat que els productes alternatius. Però els seus desavantatges ambientals, tècniques i la seva menor durada fan que els materials alternatius resulten més econòmics a mitjà termini.
Un exemple clar és el cas de conductes de PVC per a aigües residuals, el preu és d’un 20% a un 30% inferior al d’altres materials alternatius, com ferro galvanitzat, ceràmica o polietilè. Però, en treballs subterranis, incideix molt poc el cost del material de la canonada en el cost total de la instal·lació (excavació, extensió de conductes, farcit, etc.).
D’altra banda el PVC té més possibilitats de patir ruptures que els altres materials. La seva vida mitjana real és de 10 a 15 anys enfront dels més de 100 anys de durada dels materials tradicionals.
CONCLUSIONS
- Una primera conclusió i molt important és que el PVC contamina en tot el seu cicle de vida, durant la producció, mentre és utilitzat i finalment com a residu.
- Degut a que el seu reciclatge és pràcticament nul, una vegada que es converteixen en residus, aquests materials van a parar als abocadors de RSU (Residus Sòlids Urbans) o incineradores, on acaben contaminant l’ambient. D’altra banda, a causa de la baixa qualitat del PVC reciclat, sempre és necessari utilitzar material verge, cosa que augmenta la quantitat de material existent que després es convertirà en residu.
- En construcció es poden i s’han d’utilitzar materials alternatius, tot i que a l'inici de la mateixa resultin més cars que els productes de PVC, en el temps resulten més econòmics, ja que duren més i no contaminen.
- Pel que fa als envasos de productes alimentaris, urgeix una reglamentació, que prohibeix l’ús de PVC, ja que els mateixos estan posant en risc la salut dels habitants.
- És necessària una campanya d’informació i conscienciació de la població en quant a l’ús de productes de PVC i els perills als quals es veu exposada.
- Es necessita un programa de substitució i eliminació del PVC en el mercat, recolzat per la legislació corresponent.
- A molts països Europeus, el PVC a passat a ser un material prohibit per qüestions mediambientals i de salut pública en general.
Autor: Hess, Alina A.Departament d'Estabilitat, Facultat d'Enginyeria, U E
